Cent anys se diu aviat, però la trajectòria de Nofre Arbona al capdavant de la revista “Bona Pau” és impecable i gairebé de tota una vida, almenys de 73 anys de lideratge. Director d’un col·legi de Palma, Arbona mai no ha oblidat la seva arrel i compromís amb el seu poble de Montuïri. L’acte es celebrà dia 4 de gener de 2025. 
 

Primerament, la colla de xeremiers i flabiolers anà a cercar a casa seva Onofre Arbona, per a portar-lo a la plaça, on les autoritats estaven dretes a les escales de davant l'església, i l'homenatjat ben al davant, mentre la banda de música de Montuïri sonava a ritme de pasdoble i amb la ballada del grup Es Talaiot. 
 

Seguidament, la majoria dels presents entrà dins l'església per escoltar la missa dedicada a Arbona, en part,  on també hi havia, com a un dels representants eclesiàstics, el gabelli Mossèn Pere Orpí, amic també del protagonista del dia. Després de l’acte litúrgic es procedeix a retre homenatge a Nofre, amb parlaments del president de la premsa forana; també del doctor emèrit de la Universitat de les Illes Balears i també montuirer Joan Miralles: el Conseller de turisme, cultura i esports, Jaume Bauzá i la batlessa de Montuïri Paula Amengual, entre d’altres. Es recordà que el redactor principal de la revista “Bona Pau” nasqué l’any 1925 i el conseller feu un repàs a les efemèrides d’aquell any. D’altra banda, la batlessa rememorà que, quan ella treballava anteriorment en el museu montuirer, feu una consulta a Nofre a casa seva i el trobà davant d’un Mac ben modern per a l’època i ben gros; en aquest sentit, es pot considerar el director montuirer com un pioner de les noves tecnologies en el seu poble.
 

Finalment, Onofre dedicà algunes paraules als assistents, mentre pensava que no podia demostrar tota la seva gratitud cap a tots els que havien vingut a retre-li homenatge. Les seves paraules foren aplaudides per tots els assistents i acompanyades per la coral Montlliri durant tota la cerimònia. Després es realitzà un dinar en el seu honor amb alguns convidats i tothom el va elogiar. No és estrany, perquè un home amb la seva claredat de seny als cent anys, que va dedicar unes paraules de reconeixement per a la seva dona i família, és a mes el redactor d’una revista d’arrel catòlica, venerada per la major part de la gent del pla i d’altres indrets. Així, doncs, llarga vida a Onofre Arbona i molts d’anys!

Joan Cabalgante Guasp