Com cada any, encara no hem acabat els torrons i ja preparam les graelles per les torrades. De fet, qualque dolç de Nadal encara pastura entre les coques santonianes.

Passam de la festa casolana i dels àpats més elaborats a la festa de carrer i a la llesca de pa amb companatge. Passam de la foganya al fogueró i de la família al poble. De les ensucrades nadales a les gloses iròniques. Dels tendres desitjos de Pau al món a posar-nos de part del dimoni i transgredir el que es pugui.

Curiós i expressiu fenomen el d'aquest trànsit instantani des de la festa general, estàndard, uniforme de Nadal i Cap d'Any a la més peculiar i autòctona de Sant Antoni. On cada poble té les seves particularitats.

Sembla que el sant de Viana espanta el dimoni del consumisme. Però no, sols passam de l'alegria precuinada del Lidl i Mercadona al botifarró, llom, panxeta i la sobrassada de l’Eroski.

 També n'hi ha que frisen de què acabin tots aquests saraus.

«Visca Sant Antoni!», sí! I ara que s’allarga el dia, amb el sol triomfant, no oblidem treballar entre festa i festa. Una cosa no té sentit sense l’altra.