"La cultura pagesa d'aprofitar tot allò que ofereix la Natura ens lliga a un passat molt llunyà... perdérem l'alei-alei; recuperar-ho implica renovar els lligams amb la Natura i amb la festa".
Un magnífic exemple d'aprofitament dels llavors escassos recursos disponibles ho tenim amb el càrritx, una planta molt comuna a Mallorca, especialment estesa a les terres rocalloses, primes i no conreables de les nostres muntanyes; una planta invasora ben adaptada al terreny calcari i al clima mediterrani. El càrritx forma unes fulles aspres, llargues i estretes i treu unes tiges floríferes, les faies, de 2 o 3 metres d'altura. La cultura pagesa l'hi va treure al càrritx una gran utilitat; els nevaters, a les més altes muntanyes, l'utilitzaven per a tapar els pous de neu i aïllar el gel dels canvis de temperatura; els carboners hi cobrien les seves barraques per a protegir-se del fred i de la pluja; els pastors a l'hivern calaven foc a redols de carritxeres per després, a l'estiu, disposar de fulles tendres per alimentar els ramats; els conradors feien vencills per lligar garbes i feixos de llenya; els artesans de l'obra de pauma l'utilitzaven per fer les voretes, és a dir, els acabats de les senalletes, cofes, bressos i altres productes; amb les faies es feien torxes que, especialment en els pobles de muntanya, utilitzaven per il·luminar-se quan transitaven pels camins pedregosos.
El foc de la torxa no només fa el llum que a la nit permet recórrer els camins, també ens acompanya, dona seguretat i espanta les salvatgines. La meva padrina Catalina era molt pagesa; de fadrina, entre 1893 i 1913, va viure a la possessió de Son Favar; tot i comptar amb la companyia dels pagesos de S'Heretat i Can Cardaix tenia els seus millors amics a Son Vador, així que procurava visitar-los tot sovint. Per fer el recorregut d'una possessió a l'altre de nit s'il·luminaria amb torxes de faies. La padrina era la que em preparava les faies per fer l'alei-alei; aprofitava la calentor residual del forn del corral on havia cuit el pa i les coques per assecar i encalentir les faies.
La nit del dissabte de l'Esperança es celebraven les Completes a l'església del Castell i a la vorera del camí de pujada s'hi col·locaven uns festers, uns engraellats on s'hi cremaven estelles de pi que s'encenien amb molta facilitat. El fet d'anomenar-los festers ja indica la sensació de festa que transmetien (a altres pobles se'ls coneix per teiers). Al foc, tot i la seva perillositat, sempre l'hem associat amb la festa.
Les torxes es poden fer amb materials molt diversos; a alguns pobles de Mallorca, segons Miquel S. Poquet, utilitzaven reïnots, unes cordes gruixades que s'untaven amb pega o reïna; nosaltres empràvem faies i als Pirineus altres materials. La utilització de torxes ens lliga a temps remots; el llum és un dels grans elements simbòlics emprats per l'home des de sempre.
La cultura pagesa d'aprofitar tot allò que ofereix la Natura ens lliga a un passat molt llunyà. Les torxes i un esperit festiu il·luminaria els camins quan els nostres avantpassats anaven a celebrar la nit de Nadal a l'esglesieta del Castell. Amb la desaparició dels nostre padrins, dipositaris d'una cultura pagesa autosuficient i antiquíssima, perdérem l'alei-alei; recuperar-ho implica renovar els lligams amb la Natura i amb la festa.
Josep Terrassa Flaquer
