Una pandèmia, un volcà, un genocidi, una inundació… i el metge Balaguer que ens acaba de deixar. Per si fos poc, Trump torna a ser president. Comparant la biografia dels dos candidats, Kamala Harris brilla com una supernova estel·lar al costat d'un forat negre d'odi, falsedat i incompetència ultradretana. Una negror similar a la de Mazón i Feijoo que, amb més de dos-cents morts a les espatlles, han mentit al nivell de hits històrics del PP com “Tienen armas de destrucción masiva” o “Ha sido ETA”. Una gestió de presó a la qual s’ha de sumar el pacte amb Vox per a suprimir la Unitat d’Emergències Valenciana i destinar els doblers als toros. Fa por, però la gent els vota, com a Trump.

Tot i el seu suport a les armes i a Israel, m’hauria agradat molt veure la primera dona negra ocupant el despatx oval. M’havia cregut una mica la biografia que ens han venut aquests dies i que acosta Harris als personatges heroics del Hollywood daurat com Atticus Finch, l'inoblidable advocat que encarnà Gregory Peck a "Matar un rossinyol". Un home amb conviccions fermes, que no cerca els doblers pels doblers, preocupat per la gent i pels problemes de la seva comunitat. Com deia, a Llevant acabam de perdre un d'aquests unicorns.

Bartomeu Balaguer fou metge de capçalera de Cala Rajada i Capdepera durant quaranta-dos anys i realitzà prop de 850.000 visites. Ferm defensor que el facultatiu ha de ser part del tractament, sempre et rebia amb una alenada d’empatia trempada amb un bon raig d'un humor blanc deliciós. Quan era petit i em posava malalt, que em visitàs a ca nostra o a la seva consulta m’emocionava: “Quines me n’amollarà avui?”. I, amb aquell posat seriós, no fallava mai. Em tractava com un adult i, a més a més, em feia riure. I tant que era part del tractament!

Les nits en què els despertaren per una urgència a ell i la seva esposa, Franca Garavaglia, foren incomptables ja que el PAC de Capdepera no existí fins a principis dels 2000. Els pacients sempre foren el primer i l'homenatjaren de manera multitudinària en rebre el Premi Cap Vermell fa uns anys: "En arribar i veure tanta gent, he tengut s'impressió que podia ser un funeral. I quan han parlat del metge Balaguer, encara se m'ha fixat més aquesta sensació. Es referien a un metge perfecte, i aquest és un personatge de ficció, no existeix".

Un dia d’estiu, a l’hora que els mortals, si podem, feim sesta, el vaig trobar a ca seva estudiant. Que un pare de família, d’una extensa família, entrat a la quarantena, continuàs estudiant, em va quedar gravat. I és que Balaguer no va deixar mai de formar-se. És més, fins i tot es tornà a presentar a les proves de Metge Intern Resident -un examen que els facultatius, si poden, només passen un pic a la vida-, i només ho feu per certificar si continuava tenint bon nivell. 

A l’entrega del Premi Cap Vermell, també afirmà que va cometre errors. Segur, era humà. I segur que el metge perfecte no existeix, però pocs s'hi han acostat tant com el doctor Bartomeu Balaguer. El món ha estat millor amb ell passejant-hi acompanyat del seu inseparable maletí, i estic convençut que a molts ens ha empeltat el desig de ser millors persones.

En realitat, Bartomeu Balaguer era un pack: en Tolo i na Franca. I quan no hi havia el PAC de Capdepera, aquest pack era el PAC.