Ni una agulla.


Som a l'agost i, com cada any, no hi cap ni una agulla. Però enguany la sensació és diferent. No es pot aparcar, tot i els aparcaments nous que han fet... i clar ja no es respecten ni els cap de cantons ni els guals. Aparca i corr!, diria l'eslògan...

Cops de clàxon, autocars que no passen, gent que frisa, transport públic ensardinat, calor i més calor... malestar general. Accidents. Que no venien aquí a relaxar-se? A passar-s'ho bé?
Poden passar-s'ho bé, si els que vivim aquí no hi estam a gust? Atenció, dos estudis diferents ens situen com a un municipi saturat turísticament.
Una reflexió més, senzilla, que fuig de l'empobriment generalitzat. Els guies turístics, que haurien de ser els qui en saben diuen que "no hi ha saturació, sinó que es tracta d'una falta d'organització".Meam si ara la solució serà que el Govern contracti la japonensa Marie Kondo per posar ordre.