Els jueus de Soest
Infra-Cròniques alemanyes (12)
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
Fa més de dos mil anys que els jueus són perseguits i ningú, ni tan sols els seus perseguidors, sap per què.
Gerald Messadié, Histoire Générale de l’antisemitisme.
L’antisemitisme no és una invenció alemanya, com podeu comprovar a la bibliografia. És cert, però, que l’Alemanya nazi va portar el seu antisemitisme fins al paroxisme total i es va convertir en la campiona dels disbarats orquestrant una «solució final» que ens deixa fins i tot sorpressus per la seva contundència. I encara més; quan la derrota nazi ja era una cosa certa i sabuda, la maquinària de la mort va continuar fins a les darrers conseqüències i fins al darrer moment.
I jo em vaig demanar què havia passat amb els jueus de Soest. Com sempre, remenant a la biblioteca i a la llibreria Antiquariat vaig trobar diversus llibres que em varen esclarir el què i el com. Evidentment, el per què no s’arriba a entendre mai.
I no s’entén perquè, per moltes voltes que li donin no s’acaba de veure gens clar quins eren els motius no ja per odiar «alguns» jueus, sinó per odiar-los a tots, fins al punt d’organitzar una catàstrofe humanitària que va gairebé acabar amb la civilització.
Com deia, és difícil d’explicar el per què. Potser perquè s’ha d’incardinar l’antisemitisme dins cada època concreta, dins cada zona geogràfica per a entendre els mecanismes que possibilitaren tot allò.
L’antisemitisme de l’edat contemporània té unes característiques pròpies, amb matissus diferents dels de l’edat antiga o de la mitjana. Si a l’edat mitjana era una qüestió religiosa, després es convertirà en una qüestió de nacionalisme, d’identitat. Els jueus no eren vists com a bons ciutadans francesus, espanyols, alemanys, polonesus, russus... i tutti quanti. Conclusió: s’havien d’eradicar de la societat per fer estats homogenis. I, com passa ara mateix al Regne d’Espanya amb els catalans, els jueus no encaixaven en els seus nacionalismes radicals respectius. I cada estat-nació va aplicar el sistema que creia, i encara creu, millor per a arribar a fer realitat els seus desitjus criminals.
I l’Alemanya nazi va aplicar els seus, en què els jueus eren l’enemic interior i exterior, perquè dominaven el sistema capitalista que quasi va arruïnar Alemanya durant la República de Weimar, controlaven les finances mundials i, al mateix temps, eren els capitans del boltxevisme comunista que volia acabar amb el capitalisme. Amb aquestes regles de joc, els jueus no tenien escapatòria: tots eren dolents.
Ara, a Alemanya, no existeix «oficialment» l’antisemitisme, i s’ha transformat en una defensa gairebé sense discussió d’Israel. De fet, s’ha passat a un seguidisme d’Israel i totes les seves malifetes són justificades. Per què? Com ja podeu suposar, no em veig amb coratge de donar una explicació convincent i equilibrada, perquè –oh, no!– Gaza em recorda massa al Gueto de Varsòvia i Cisjordània massa a la Sudàfrica dels bantustans. Però ara mateix, a Alemanya, s’ha arribat a prohibir una conferència sobre la situació actual de Palestina en la qual hi participaven també jueus contraris a la guerra d’extermini que practica l’estat d’Israel i que foren acusats, a Alemanya –oh, no!–, d’antisemitisme. Jueus acusats d’antisemitisme, és el darrer que ens podíem imaginar! Però, com diuen els savis, la realitat sempre supera a la ficció.
* * *
Clicant sobre la imatge es pot descarregar la versió catalana
de Miquel Flaquer i Miquel Llull.
Tornant a Soest, vos present aquest capítol del llibre de Michael Römling que, evidentment té una part més generalista, però també té una part més local i que ens dona una idea bastant aproximada del què va passar en aquesta petita ciutat. Dels gairebé 190 jueus que vivien a Soest el 1932, una part va poder emigrar –exiliar-se, més aviat– i dels que no pogueren fugir, només en tornaren quatre. Concentrats a Dortmund, partiren amb un tren del qual no tornava gairebé ningú. La història per coneguda i repetida, no deixa de fer mal a la nostra sensibilitat i ens deixa bocabadats davant la barbàrie i el consentiment –amb les excepcions heroiques de rigor– de la població en general.
No fou fins el 2016 que la ciutat es va voler reconciliar amb aquest passat tan i tan fosc, i ho va fer amb un llibre que fa un recorregut per la ciutat i ens mostra els llocs emblemàtics del seu passat jueu. És un llibre, evidentment, que ens deixa un gust agredolç, però que de cap manera es pot negligir: Jüdische Nachbarn in Soest bis 1942: Ein Stadtrundgang [Veïnats jueus a Soest fins al 1942: un recorregut per la ciutat].
Com la majoria de ciutats alemanyes, Soest va ser declarada Judenfrei [lliure de jueus] i així s’han mantengut des del 1942, perquè foren molt pocs els jueus que tornaren a Alemanya per a establir-s’hi de nou després de la guerra. Com també ho foren els polonesus, els hongaresus ... i els jueus en general de tota Europa, especialment, però, els de l’Europa oriental. Els que ho intentaren, trobaren les seves comunitats completament destruïdes, les seves propietats confiscades i gairebé a cap banda foren ben rebuts. I tornaren a exiliar-se: o cap a Amèrica o cap a Palestina.
El conflicte irresolt entre palestins i israelians beu profundament d’aquesta neteja ètnica que va practicar tota Europa –no només Alemanya– i que va fer pagar els plats romputs a comunitats «innocents» com ho eren els palestins, encara sotmesus al colonialisme britànic en aquells trists moments i ara encara per l’irredempt imperialisme ianqui. En resum, presoners d’una geopolítica criminal que podreix a totes les parts en conflicte i a tots noltrus que ho miram impassibles.
De tot això se’n parla i se’n parlarà moltíssim tant en el present com en el futur. Però ara el que ens cal és rendir un homenatge molt sentit a la comunitat jueva que forma –o formava– part important de la cultura europea i, per extensió, de la Mediterrània, com ho és la nostra.
Sinagoga de Soest.
***
Bibliografia
Allen, William Sheridan (1965). The Nazi Seizure of Power: The Experience of a Single German Town, 1922-1945. Echo Point Books & Media.
Joan i Tous, Pere; Nottebaum, Heike (ed.) (2003). El olivo y la espada: estudios sobre el antisemitismo en España (siglos XVI-XX). Tübingen: Max Niemeyer Verlag.
Joan i Tous, Pere (2007). «Los chuetas de Mallorca: Textos persecutorios, negociación del estigma y reivindicación literaria». A: Álvarez Chillida, Gonzalo, ed., Ricardo Izquierdo Benito, ed.. El antisemitismo en España. Cuenca: Ediciones de la Universidad, 2007, pp. 127-164
Köhn, Gerhard (2011). «Wiedergutmachung für Verfolgte des Nationalsozialismus, aufgezeigt an einigen beispielen aus Soest». A: DDAA. Nachkriegszeit in Soest. Westfälische Verlagsbuchhandlung Mocker & Jahn Soest.
Messadié, Gerald (1999). Histoire Générale de l’antisemitisme. Jean-Claude Lattès.
Römling, Michael (2005). Soest: Geschichte einer Stadt. Soest: Tertulla-Verlag.
Sasse-Voswinckel, Ulrike; Köhn, Gerhard (2016). Jüdische Nachbarn in Soest bis 1942: Ein Stadtrundgang. Soest: Stadtarchiv.
* * *
Infra-Cròniques alemanyes
03. «Ein Kettenraucher der Liebe»: Klabund en un minut
05. Bombes sobre Soest [i el món]
06. Else Lasker-Schüler: cercant una ciutat per tot arreu
08. Terror judicial
09. Klaus Mann cavalcant «Der Vulkan»
10. Die Erbauer der Pyramiden / Ein Mann auf Krücken
