No sé si és degut a que hi fa un fredorada, o perquè a tota l'illa gairebé la població arriba als 350,000 habitants, per ventura deu esser per mor dels seus paratges naturals verges d'una bellesa d'ensomni o, perquè no, degut també al famós volcà que l'any 2010 va tenir en escacs a les companyies aèries del continent per mor de les seves cendres, provocant la cancel·lació de vols cap a Mallorca. Pot esser per tantes altres coses que nosaltres, els d'Europa del sud,  desconeixem o no en volem ésser conscients, emperò Islàndia ha donat i està donant unes lliçons de humanitat i de pràctica política a la resta del món que simplement són impressionants. No m'estranya que els mitjans de comunicació gairebé no hi posin el seu punt d'atenció. Només per xerrar del fred que hi fa o de lo impronunciables que són els seus llinatges i topònims... El cert és, com he dit abans, que la resta d'Europa hauria de prendre nota de totes les reformes i protestes socials que s'han dut a terme en el passat. Començant per la vaga femenina del any 1975, fins al desgavell econòmic del 2008. Tots els nostres polítics n'haurien d'aprendre de tot plegat. Precisament són aquests fets i la meva relació amb ells, com a turistes, el motiu que m'ha fet escriure aquest article. I si, com he dit abans, el clima i el fred condiciona moltíssim quina classe de vida ha de dur una societat o una persona individual a l’hora de dur a terme activitats intel·lectuals beneficioses pel conjunt. Tenen poques hores de sol i molta foscor. En qualque zona, pel gener, només tenen fins a tres hores de sol. Defora hi fa molt de fred i sempre tenen qualque cosa a fer. És així de cert. Ah!, tampoc tenen cap Mc Donalds, ni Burger King.

 Els turistes islandesos, almanco a Cala Rajada, no són gaire habituals, són més be escadussers. Emperò els que hem tingut el privilegi de tenir-los com a clients podem dir que són un oasi enmig del desert. I no és degut a que siguin éssers d'un altra món. Són simplement especials. No se'n poden avenir de la quantitat exagerada d'alemanys que hi ha, no ho poden entendre... I dels seus passaports es pot entendre un fet curiós: que encara empren noms patronímics enlloc de llinatges. És a dir; Al nom de pila d'un islandès o islandesa li segueix el nom de pila del pare o de la mare, amb el sufixe, son(fill) o dóttir (filla). Per exemple; Gudrun Petursdóttir (Gudrun, filla de Pétur)... Així, membres de la mateixa família poden, per tant, tenir diferents "llinatges", cosa que a vegades causa embulls entre els estrangers. Ni res a dir de la seva llengua materna, que es pot considerar un autèntic tresor cultural i natural, que estimen molt, i que sens dubte protegeixen. S'expressen amb un anglès quasi nadiu, net i clar. Més bo d'entendre que el dels propis anglesos. La Federació Hotelera de Capdepera també s'hauria de promocionar a Islàndia igual com ho fa amb Alemanya. Emperò crec que la millor campanya que es pugui fer per a que tornin és la de fer que es trobin bé i no tenir males sensacions. Volem més turistes islandesos!!!

No fa gaire que en un ple del seu parlament (Alþingi) aprovaren el tràmit d'una proposta de resolució de reprovació i crítica en resposta a la política estatal envers l'afer català. La resposta va passar sense rèpliques en contra i davant el govern de l'illa. Els parlamentaris que la varen tramitar argumentaven que encara que siguin una illa petita són també una nació garant en drets humans al món, que els miren arreu del món i que esperaven que fos el primer pas per a que aquesta anormalitat judicial d'un país democràtic com és Espanya tingui ressò arreu del món. Han estat un dels pocs països en expressar la seva preocupació pel judici que es duu a terme a Madrid en contra del referèndum, directament al govern central. És un dels poc països, juntament amb Portugal i Irlanda, que no tenen a la extrema dreta volguent irrompre a la vida política.

Desenvolupen una autèntica activitat intel·lectual fins a tal punt que els escriptors tenen subvencions del Estat. Se'ls hi paga més bé per a que segueixin amb la activitat d'escriure més que la de publicar llibres el més aviat possible, perquè no perdin la motivació i l'empenta d'escriure. I a més, conviden a escriptors d'arreu del món a que escriguin sobre Islàndia. Tenen una política de subvencions a la cultura que és la enveja de qualsevol país. Però no es fa així com així. El procés de selecció per a obtenir aquests ajuts estatals ha de passar per un sedàs. Tenen com una espècie de jurat semblant al del programa "Got Talent", amb la diferència de que allà no es presenten personatges per fer el gambirot. Allà s'ha d'explicar el que s'ha de fer amb aquests ajuts i el teu projecte literari.

És normal que quan venen per aquí estiguin impactats de la gran quantitat de turistes alemanys. Emperò quan se'ls hi explica que la nostra economia depèn d'ells i se'ls hi posa l'exemple de les seves circumstàncies amb les nostres... Si una illa- país com Islàndia i de la grandària de Portugal, més o manco, només tenen 350.000 habitants i una illa com Mallorca que apuja al milió d'habitants..., això ho diu tot. De fet, el turisme també és la seva major font d'ingressos. El fred s'ha convertit en el seu aliat més fidel.