inici

Cap Vermell

Espiritistes i lliurepensadores

La Biblioteca del Golea (26)

 
És bo parlar avui d’aquest llibre presentat tot just fa uns mesus; és bo fer-ho per diversus motius, però sens dubte el principal, per mi, és que aquest llibre ens explica el rerefons de moltes de les coses que han passat a Capdepera amb les dones. Ja fa temps que des d’aquí s’han impulsat tota una sèrie d’estudis sobre la realitat social, política i, en definitiva, històrica del nostru petit poble.

Bé, idò, una de les conclusions que ja podem treure de tot això, és la implicació de les dones en tots aquests afers transformadors que ja començaren al segle XIX, com a mínim. Són moltes les evidències que em fan parlar d’aquesta manera; basta que llegiu els llibres publicats sobre el metodisme, l’espiritisme i el socialisme, i sempre hi trobareu un bon esplet de dones que es mouen per amunt i per avall per tal de mostrar les seves ganes de ser, les seves ganes de participar de les lluites obreres i sindicals i que, per damunt de tot, reclamen un lloc digne i igualitari en la necessària transformació de la societat que s’està duent a terme.
Ara no és el moment de fer un balanç de si aquesta transformació, aquest canvi, és el que esperaven elles, el que esperàvem alguns de noltrus, però no podem dir, de cap de les maneres, que les dones, algunes dones, si més no, no han intentat acostar el conjunt de la societat a la llibertat.
Evidentment que els camins escollits han estat  diversus, segons el moment i segons el tarannà personal de cadascú. Hi ha hagut l’activisme polític, civil, sindical... en el qual les dones sempre hi han tengut un paper molt gran. Ho hem vist en les lluites contra les quintes, on les dones s’enfrontaven a l’estament militar, que era una de les potes de l’entramat monàrquic i conservador; també hem vist dones, a Capdepera mateix, en lluites sindicals contra patrons i cacics en un intent de canviar les relacions de poder, i també hem vist dones que han seguit el camí de l’espiritualitat per a trobar un lloc més tranquil i segur per a elles i el seu món. Són dones que han imaginat el futur i han tractat de compartir aquesta visió per tal de convertir-la, encara que només sigui un poquet, en realitat.
El llibre tracta especialment de les darreres, però que ningú pensi que aquestes dones només es dediquen a la contemplació i/o a parlar amb els esperits o coses d’aquesta mena. No; són, moltes d’elles, dones que participen en organitzacions de tot tipus, que parlen en públic, que escriuen, que creen els seus propis mitjans de difusió, que han perseguit i aconseguit crear escoles laiques i racionalistes també per a les nines i que han deixat una petjada molt més profunda del que fins ara ens havíem imaginat. És cert que els règims polítics (tots ells) han enderrocat, en part, el seu llegat; també és cert que el materialisme històric i el materialisme en general, ha ignorat i ocultat aquest llegat. Però, la llibertat sempre torna. Ara bé, no hem de pensar la llibertat com una cosa «religiosa» que ens portarà a una mena de paradís, sigui aquest terrenal o més «elevat», sinó que el que és important de la llibertat és el que feim mentre no la tenim. És com una mena de viatge a Ítaca, bé, ja ho sabeu...
No cal fer un llistat de les dones de les quals parla Dolors Marín; en són moltes, i gairebé totes són catalanes continentals, com li agrada dir a l’amu en Xiscu de can Patilla. Una de les destacades és Amalia Domingo Soler, de la qual ja n’hem parlat en aquesta revista [o potser diari, no ho sé molt bé], amb motiu de la presentació de l’imprescindible llibre de Josep Terrassa sobre l’espiritisme gabellí. Però totes elles formen un conjunt enorme que desmenteix, en part si més no, la passivitat femenina en els anys tenebrosus i suposadament mascles de la revolució industrial. Entre totes elles ens mostren un cos femení que avança, que es mou i que no dóna res per perdut. I són, en molts aspectes, les contemporànies de les dones gabellines que hem admirat i encara admiram.
 
Ara també és un bon moment per dir que Isabel Peñarrubia és una de les historiadores mallorquines que s’han proposat rescatar aquest llegat femení que estava a punt de passar per ull. Fa temps que s’hi dedica i aquests dies presentarà un treball sobre les dones gabellines, moltes de les quals estaven en l’òrbita del que explica Marín. És una bona oportunitat per a intentar rescatar una part d’aquesta herència, sense la qual aniríem coixus per la vida. I també és un bon moment per a agrair a dones com Marín i Peñarrubia que ens posin al dia de les seves investigacions a través de les seves publicacions, perquè a través d’elles podrem dir que ens hem fet una mica més grans i que la nostra mirada és molt més ampla perquè, entre altres coses, ens mostra la vida, el món, amb ulls de dona.
 
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:










Tercer sector:
“L’acció social en marxa”

Horaris C E Escolar