inici

Cap Vermell

Contadors d'històries /5/

L'Estudiantina de Mestre Pere Coix, el cinema Victòria i el casino dels Gremis Gabellins





Antoni Flaquer “Coix” /Bartomeu Melis “MEYME”

 

  El Cinema Victòria de Capdepera  va néixer l’any 1923 i es va instal·lar a una nau propietat de la família Forteza, coneguda per “can Bibí”, al carrer Nou.  Amb una capacitat, un aforament,  per a 359 espectadors, es projectaren allí, en un mur emblanquinat, pel·lícules de curta durada, mudes, en blanc i negre, i amenitzades amb música de “cloroform”.  A aquesta sala – el primer cinema “gabellí” – es representaven comèdies i sainets, Els components d’una família de varietats, transhumants ells, comediants bohemis,  “els Alcaine”,  es va fer càrrec de la gestió del nou teatre de “can Bibí”, on diferents actors afeccionats del poble actuaren amb obres dramàtiques i còmiques. Tingué una durada de 4 anys en aquell emplaçament, ja que va resultar més rendible per a la propietat destinar l’espaiós local  a magatzem comercial de trencadors d’ametlles i triadella del seu fruit, el bessó, cosa que va donar ocupació a moltes dones i a alguns homes de Capdepera.  Per aquest motiu, el ”Victòria” es traslladà, al 1927, cap a la meitat del mateix carrer, on hi havia un casino destinat a tot aquella persona que pertanyia a un gremi laboral (o sigui, pràcticament, tothom), com picapedrers, ferrers, maressers, fusters, etc.

La fotografia que acompanyam és de l'interior d’aquest casino, anomenat del “Sindicat”, com a referència als esmentats gremis, on ja sempre – fins a convertir-se en l’actual ambulatori mèdic o PAC – fou citat amb aquell nom: “ d’es Sindicat “, que, a més, fou botiga i cooperativa agrícola, posteriorment, desprès de cinema.


Interior del Casino d’es Sindicat, o dels “gremis”

Així mateix, volem incloure la imatge  de l'estudiantina de mestre Pere Coix – la qual va fer el seu debut en el Cinema Victòria, per distreure amb el seu repertori els intermedis, les pauses, que es produïen, primer a les projeccions de cinema, que eren a base de bobines d’un quart d’hora cada una fins acabar el film, amb aturada cada final de bobina, i, per altra part, als descansos dels actes de les distintes comèdies que, com hem dit, allí també es representaven. Els pares d’aquells joves músics de mestre Pere Coix accedien a donar-los permís per sortir el vespre per tal de tocar a la bandeta, i ells, pobrets!, feien com si hi anassin forçats, però n’estaven ben contents: una excusa per poder anar de nit… No els hem pogut localitzar tots, ni molt manco, però sí que sabem que, a banda del director, els que estan drets són Mateu Orpí “Xerubí” (pare) i Tomeu Massanet “Coix”, mentre que, assegudes, detectam  n'Antònia Moll (que fou la dona de l’amo en Lluis Ladària); na Bet “Santa”, na Maria Gelabert “Jaumina” (més endavant, de don Toni Solleric) i Catalina Rosselló, la qual,  pel temps,  fou professora de piano, i mare de Sebastià Pascual. 


Estudiantina de mestre Pere Coix

Joan Flaquer, del “Recreo” (cafè amb molta “solera”, avui tancat ) va aconseguir fer un cinema a l'aire lliure, fins a 1939, a un solar del carrer de la Llum, amb el nom de Teatre Cine Oriental (el qual, més endavant, es va cobrir per poder fer cine a l'hivern) i les grans estrenes, combinats amb  extraordinàries funcions de varietés i festivals -- com dona fe el programa que s’inclou en aquest article – imprimint tal competència que impossibilità que el teatre del Sindicat pogués continuar essent el liceu gabellí. Clar que la Caixa Rural, que com a entitat bancària, va precedir “La Caixa”, dirigida per Antoni Garcia del “Magatzem”, i Pere Vaquer “Gató” va comprar el local del bar dels gremis i, per  consegüent, la sala del cinema “Victòria”, per a destinar-lo a Sindicat, exclusivament.


Programa d’un espectacle al Teatre Oriental, del “Recreo”.



Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:















Tercer sector:
“L’acció social en marxa”

Horaris C E Escolar