Els nostres comerciants anteriors a l'arribada del turisme de masses eren continguts en la seva forma de viure. Històricament els poderosos han exhibit el seu poder en el dia a dia i, sobretot, amb el palau on residien; com més palau més poder. No era el cas dels nostres comerciants; n'hi havia prou en viure bé; una excessiva ostentació podia repercutir en un augment de l'impost patrimonial.

La casa de Miquel Creu, Pla d'en Cosset nº 2, no es correspon amb el poder econòmic i polític que acumulà. La seva filosofia econòmica, i de viure, es podria resumir en la següent màxima: els doblers han de servir per fer més doblers i no s'ha de consentir que es perdin per les bardisses. Encara que en tenguessin molts de doblers calia mirar prim i lluitar pesseta a pesseta. Amb aquests preceptes no cal cercar luxe i ostentació en el seu casal.

La nissaga dels Caldentey Creu es va anar formant al mateix temps que creixia el comerç local amb l'exportació de matèries primeres i productes elaborats com l'obra de pauma, calç, troncada de pi (metro) o llagostes. A l'any 1872 a can Creu, actual Ajuntament, hi vivien dos dels germans: Llorenç (1829-1906) i Miquel Caldentey Gili. Segons el registre de contribució industrial de 1882-83 en Llorenç era traginer i en Miquel venedor de vi.

En Miquel es va casar amb Catalina Moll Amorós (1836-1902), germana de Joan Gargori, el principal comerciant local d'aquells anys. Tengueren un fill, en Miquel (1866-1915). Miquel i Catalina era un matrimoni ambiciós, sense complexos i els recursos i coratge de can Gargori serviren per enlairar el negoci d'en Miquel Creu.

A l'any 1892 el fill entrava una sol·licitud a l'Ajuntament en la qual consta que Catalina Moll Amorós, casada amb Miquel Caldentey, vol construir una casa a la cantonada entre el carrer de les Pedres i la plaça de l'Orient. Una dona d'empenta que exercí un matriarcat.

Aleshores Capdepera necessitava una plaça de bones dimensions que acollís aquell creixent comerç local desenvolupat gràcies al trànsit marítim. Capdepera reclamava un indret on bastir infraestructures comercials com magatzems, botigues o casinus.

Aquells eren els plans municipals però un fet inesperat els paralitzà. En el mes d'abril de 1893 entrà a l'Ajuntament una instància signada per trenta-quatre veïns que sol·licitaven desplaçar la plaça del lloc previst per situar-la a la confluència entre els carrers Centre i Estrella. Era l'indret on els metodistes havien iniciat les obres de construcció d'una nova capella.

Reunida la corporació municipal el 21 d'abril de dit any acordava, per majoria de vots, aprovar la petició dels sol·licitants i dessistir de dur endavant el projecte engegat de la plaça de l'Orient. La maniobra política avortà el pla dels metodistes.

L'esmentat enrenou polític explicaria el per què la casa de Miquel Creu no té la façana orientada a la plaça. La qüestió per la qual la casa no segueix l'alineació del carrer respon a una cacicada de na Catalina amb la col·laboració del batle; aquest tenia la filla casada amb el fill de na Catalina. Amb data 1 de juliol de 1893 entrava un escrit a l'Ajuntament signat per Catalina Moll Amorós, vídua, de 54 anys, en el qual manifestava la seva intenció de modificar la casa seguint l'alineació existent.

El 24 de novembre de 1895 la corporació municipal acordava per unanimitat recuperar el projecte de la plaça de l'Orient, renunciant al pla aprovat dos anys i mig abans. A mitjan mes de desembre la corporació instava a accelerar les obres perquè en el més curt termini possible s'obrís la plaça al servei públic.

Des del punt de vista arquitectònic el casal de can Creu segueix l'esquema de can Creu d'Inca. Ambdós consten de planta baixa, pis i porxo; les obertures de la façana, portes i finestres, segueixen un ordre simètric; en el centre el portal principal amb les branques i el dintell de pedra viva; damunt el portal un balcó; a un i altre costat de la façana hi ha un portal, el més proper a la plaça es convertiria en despatx i el més llunyà en l'entrada al magatzem. A la part posterior hi ha una terrassa que recorda la de can Creu d'Inca però de dimensions més reduïdes.

El 26 de desembre de 1912 Miquel Caldentey Moll, comerciant, desitjava modificar la façana de la casa que habitava en el carrer de les Pedres nº 2. El planell presentat reprodueix la façana actual; en el lateral que dóna a la plaça de l'Orient s'hi afegia una ampla balconada que recorr tot el pis; a la façana principal un balcó petit damunt el portal d'entrada i una portassa a l'entrada del magatzem.

Llavors el fill, Miquel Caldentey Ginard (1889-1973), ja tenia 23 anys i havia entrat en el negoci del contraban de la mà de Joan March Ordines. En Miquel mantenia contactes amb gent poderosa i calia adaptar el casal a les noves necessitats, és a dir, modernitzar-lo. Seria en aquella ocasió quan bastí l'element més valuós de l'interior de la casa: l'escala que puja al pis. Dita planta seria remodelada i orientada cap a la plaça, amb finestres grosses per les quals entrar la llum i l'escalfor del sol; seria l'espai dels convidats. Des de dita balconada, el setembre de 1936, arengaren a la població situada a la plaça els tenebrosos comte Rossi i el marquès de Zayas.

L'any 1911 en Francesc Castellet Molins feia construir el seu casal del carrer de la Lluna en un estil modernista i convertí el corral en un jardí amb una ampla escala amb graons de pedra viva. En el jardí hi plantà diferents tipus de palmeres, uns arbres elegants i altius.

Francesc, natural del barri barceloní de Sant Andreu, coneixia el modernisme català. Abans de bastir el casal de Capdepera edificà la casa d'estiueig de Cala Rajada; situada a primera línia de costa, just davant la platja on els pescadors avaraven les barques. Entre la casa i el camí del far hi bastí un jardí on hi plantà una senyorívola palmera. Passades unes dècades Miquel Creu comprà dita casa.

En Francesc i en Miquel s'enriquiren amb el comerç i no tenien necessitat de donar al corral una utilitat agrícola. Dit espai, visible des del carrer, era la carta de presentació dels seus propietaris davant els hostes i els veïns, un reflexe del seu estatus social on convivien la modernitat, el poder econòmic i la disponibilitat de temps pel lleure.