Sant Antoni després de passar una bona temporada al desert fent vida contemplativa arribava a terres europees per beneir als animals coincidint amb les dades del calendari gregorià, o sigui, coincidint amb els efectes astronòmics dels dies de Gener. 

Les multituds que es trobava per tot arreu no aturaven de saludar-lo i li demanaven que beneís a tots els animals i totes les feines de la pagesia, emperò es sentia aclaparat i els hi anava dient a tots en forma de glosa:

Jo vos vull fer una glosa,
però voltros, ho voleu?
idò sa glosa tindreu
però diré poca cosa.

Ara que hem passat Nadal
i un any nou hem començat,
preguem a Déu amb bondat,
mos alliberi de tot mal,
de guerres i "infermetat",
a tot el món per igual.

Així i tot a mesura que anava recorrent tota Europa, la gent seguia insistint en la seva santedat i bonhomia i no aturaven de demanar-li la seva benedicció a tot, i ell com es comprensible seguia aclaparant-se de cada vegada més:

Jo tenia una lloca
que no volia covar
tots els ous se va menjar
amagada baix sa roca;
amb ella res vaig guanyar.

No covava ni ponia,
però volia menjar
i jo li havia de donar
un poc de blat cada dia;
vaig perdre el que hi vaig posar.

A cada país nou que entrava es sentia com si hagués d'aprendre qualque cosa nova. Noves llengües, nous dialectes i noves formes de veure les veritats, i els deia a aquelles gents:

No estic a favor ni en contra
del qui parla català, occità o castellà,
però em va més be xerrar
tal com es parla a Mallorca.

Amb això vos vull dir
que el nostre l'hem d'estimar,
però mos convé pensar
que hi ha tant d'aquí allà
com tant  hi ha d'allà a aquí.

Si anar-se'n a l'estranger
volen alguns qualque pic,
recordau el que vos he dit,
si aquí mos portam bé,
allà hi tindrem un amic.

I clar, ell ja començava a estar trist i sentia enyorança de la seves terres, perquè veia les coses de diferent manera a com estava avesat, i els hi deia als seus seguidors del nord i terres fredes:

És tot com un desgavell,
sa caseta s'ha esbucada
i lo que manco m'agrada
és no veure cap ocell,
ni puput ni cucullada,
rossinyol ni passarell.

Ja no veuen passar corbs,
ni estols de caderneres,
ni òlibes ni mussols,
ni rupits menjar cireres
perquè es fred els ha morts,
no fan nius per ses voreres.

Ja fart de fred decidí deixar les terres del nord i tornar cap el sud, més a prop del desert, d'allà d'on provenia i pensava en tots els foguerons que es trobaria i que en el seu nom es glosaria i cantaria:

Una canya de pescar
i un llapis per escriure
són coses que me fan riure
i qualque vegada plorar:
cap des dos dona per viure
però amb ells pas es temps lliure
per ca nostra i per la mar.

Contarem una rondalla
an es nins més petitons
i entre rialla i rialla
torrarem botifarrons
pa moreno i sobrassada.

Emperò abans d'aquestes gloses  va pensar en tó seriós i religiós:

És bona sa disciplina
comprendre i saber esperar,
es llevat dins sa farina
és a posta per estovar;
com ja feia sa padrina
perquè sortís més bo es pa.

Ja veia que era hora d'anar-se'n i que estava gaire content de no haver pogut anar a més indrets i pobles de la geografia, per veure com es feien les celebracions en nom seu i va dir a tots per acomiadar-se:

Si hi hagués temps per pensar
en coses que ja han passat,
enc que no hi poguem tornar
tots podríem recordar
el que més mos ha agradat
d'aquell temps ja tan llunyà.

Les gloses que jo faig són
planes i llenegadisses,
no entenen res de divises
ni del que passa en el món.

El qui no sembra no cull,
i si sembra i cull massa
li fan tirar dins sa bassa
i el que compra costa un ull:
a mi no m'agrada massa
aquest sistema d'avui.

I ara, ja me n'he d'anar
colcant amb sa somereta,
jo me'n torn a sa caseta,
i el dimoni també hi vindrà
i riurem una estoneta.