inici

Cap Vermell

Reivindicació del 31 de desembre

Intervenció de Josep Terrassa a la Diada del 31 de Desembre 2017, a Capdepera


 


Durant segles els mallorquins visqueren en el convenciment que el fet més singular de la nostra història era la conquesta de l'illa pel rei Jaume I i la presa de possessió de Madina Mayurqa el 31 de desembre de l'any 1229.

Posteriorment, dita data fou valorada com el fet fundacional del nou regne i el Rei en Jaume com la font d'on brollava la nostra singularitat, els fonaments de les institucions pròpies,  de les propietats directes i útils i de tot allò que legitimava el poder civil, militar i eclesiàstic. I perquè n'era la justificació sacralitzaren el fet de la Conquesta i el bon Rei en Jaume.
 

La festa del 31 de desembre sorgí per recordar aquells origens i justificar en tot moment el tipus de societat existent. Una commemoració que es tornava més reivindicativa en els moments difícils, quan les polítiques recentralitzadores amenaçaven la seva supervivència.

A l'any 1622 la nostra Universitat s'oposà a la política del rei Felip IV perquè pretenia l'assimilació a Castella de tots els regnes hispànics. En defensa de la seva legitimitat dita institució feu imprimir una història de Mallorca per remarcar els seus origens i divulgar els privilegis dels quals gaudia. 

L'escalada recentralitzadora s'accentuà amb el final de la Guerra de Successió. Durant el conflicte bèl·lic la figura del Rei en Jaume fou novament reivindicada. Seria entre 1711 i 1714 quan els pagesos gabellins, amb la col·laboració de l'església local i d'un mestre d'obres designat per la Universitat, bastiren el portal del Rei en Jaume; un homenatge al rei per excel·lència i una recordança dels origens del Regne de Mallorca.


Pere Orpí, al llibre Planter de paraules, recorda que des de l'any 1773 tots els sermons de la Seu es feien en castellà; així ho havia establert el senyor bisbe Juan Díaz de la Guerra per donar gust al rei Carles III, qui dia 23 de juny de 1768 havia donat un reial decret per introduir per tot arreu la llengua castellana. L'any 1904 el sermó de la Conquista del 31 de desembre fou encarregat a mossèn Antoni Maria Alcover i, contra el que tothom esperava, predicà en mallorquí.

El 31 de desembre de 1962 es fundà l'Obra Cultural Balear al convent de Sant Felip Neri de Ciutat; una data que remarcava un clar compromís reivindicatiu. Un dels fundadors fou Climent Garau el qual, en el llibre De prop i d'enfora, explica que aleshores la llengua, amb la pallissa que havia rebuda, ja no feia por a ningú. Funcionàvem en un règim de llibertat vigilada i, en aquelles circumstàncies, la tasca que empreníem era una empresa temerària.

 

Aquests dies ( l'Ara del 24 de desembre) Josep Amengual, prior del monestir de la Real, es queixava del poc reconeixement mundial que té Ramón Llull, un dels emblemes de la nostra cultura, i en responsabilitzava els molts segles que la nostra cultura ha estat desprestigiada; argumentava que un poble a qui sempre han negat allò que és seu i han acostumat a no demanar fins el punt que ignoren allò que és més propi.

Margalida Capellà, exdiputada de MES i professora de dret internacional de la U.I.B, mostrava el seu desencís (l'Ara del 4 de novembre) per la política actual; pel fet, entre altres coses, de què totes les lleis aprovades a les Balears aquesta legislatura han tingut un avís d'inconstitucionalitat. Per això entenc que, des de Catalunya, hagin manifestat que és impossible avançar, no només en autogovern sinó en el sentit de sobreviure amb aquest Tribunal Constitucional i amb un govern central que l'utilitza per una recentralització que ningú no s'esperava quan es va aprovar la Constitució.

 

El que està passant a Catalunya és molt alliçonador. Una democràcia que no es percep com un dret sinó com una concessió i que es modula i suspèn sempre que interessa al govern central no permet treballar amb un mínim de seguretat; si no es corregeix, la inestabilitat pot ser permanent amb els corresponents perjudicis.

El fet de no acceptar l'aplicació de l'art. 155 o de no acatar la Constitució no implica, necessàriament, estar disposat a cometre delictes. Imposar una única sortida a un conflicte polític no té cabuda en un Estat de Dret que propugna com a valor superior del seu ordenament el pluralisme polític i que reconeix la llibertat ideològica com a dret fonamental. Allò que prioritzen no són els drets de la ciutadania a la discrepància sinó l'acatament de les mesures imposades.

El 31 de desembre com a punt de trobada i de reivindicació política i cultural és més necessari que mai; una altra cosa és pretendre popularitzar la festa mantenint aquest secular sentit crític.

Salut per molts d'anys.



Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:
























 

Horaris C E Escolar