inici

Cap Vermell

Des del nostre "turó" / De veres que..., tot va malament?



       

         De veres que..., tot va malament?






 

Josep Escobar va inventar, als anys 60 del passat segle, dos personatges de TBO: don Óptimo i don Pésimo. El primer era baixet d’estatura, rodanxó, portava bigoti i sempre estava de bon humor. Don Pésimo , en canvi, era alt, desmanegat, sempre vestit de negre i de perpetu mal humor. Així ho recordava, dies passats, a la seva columna de “Diario de Mallorca” el periodista Eduard Jordà, amb vincles gabellins. A una de les històries, don Pésimo acabava de sofrir un accident i portava tota la cara plena de benes. Don Óptimo caminava jovial al seu costat i li deia: ”Alegri aquesta cara, home, que ara, amb totes aquestes benes, sembla vostè talment un príncep indi”. Don Pésimo el mira-va de coa d’ull, agre i recelós, i es limitava a respondre amb un sec gruny de protesta: "brrrr!”.

Efectivament, aquests dos personatges no varen tenir molta durada, malgrat semblar-nos dos arquetipus com Don Quixot i Sanxo, com el Gordo i el Flaco, els quals perduren per sempre al nostre imaginari. I vist, transcorreguts els anys des que Pésimo i Óptimo desaparegueren de l’escena, l’estat actual de les coses, ens fan pensar que el segon li ha guanyat la batalla al primer. Però hi ha un camp en el qual Pésimo, contra tot pronòstic, s’ha imposat per complet al seu company: el de la nostra percepció del món en què vivim. Arreu de tots els continents es respira la sensació que tot va malament! Però el curiós del cas és que pensam que és don Óptimo qui te la raó en aquest assumpte. Si ho analitzam, està clar que el món està millorant en tots els aspectes: hi ha manco desigualtat, manco pobresa, manco violència, manco analfabetisme, manco malalties mortals i molt major creixement de l'educació, l'esperança de vida i les llibertats polítiques. Molts pocs de nosaltres, emperò, estaríem disposats a acceptar que així es!

  

Les dades ho demostren. I això no té la difusió que pertany perquè el catastrofisme té un prestigi moral al qual li manca, per complet, l’optimisme. A tothom l’impacta saber que ha explotat una bomba a qualque lloc; però a quasi ningú li importa saber que en aquest mateix moment una persona, a l'Índia, o a Sud-Amèrica, ha deixat de viure en l’extrema pobresa. La notícia de la bomba recorrerà el món, en canvi ningú no voldrà donar compte del miracle que existesqui una persona que ha començat a viure millor. Les dades demostren que, ara mateix, hi ha manco violència i manco desigualtat que hi havia fa 30 o 40 anys. Als països occidentals no ha estat així, pel que respecta a la desigualtat, però a la resta del món ha passat just el contrari: la desigualtat i la pobresa han minvat de forma radical. Segons Eduard Jordà, al 1980 un 44% de la població mundial vivia amb manco de 1'90 dòlars al dia. Avui, aquesta proporció ha disminuït al 10%. Tal volta el tètric don Pésimo que tots portam a dintre desconfiaria d'aquestes dades. Si ho pogués llegir, de ben segur que amollaria un displicent remuc, un gruny, “brrrr!”, i pensaria que això és simple propaganda fabricada amb estadístiques falses per unes quantes multinacionals aliades amb oligarques de Rússia, la CIA i el club Bilderberg.

Nosaltres preferim pensar que aquestes dades són certes. I li volem donar la raó al rodanxó don Óptimo: el món, malgrat tot, va molt millor!

Pep Moll-Maria Juan
 

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar