Història de la Tercera Edat de Capdepera, 

contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”




 

Els preparatius per a la inauguració de l’ampliació del local social del club “Ca Nostra”, assenyalada per al 12 de novembre de 1988, tenia ocupada la recent estrenada junta directiva de Pere Terrassa Sansó, que citàvem a l'anterior capítol. ”S'han de convidar el batle i regidors, don Toni el rector, sor Joana i a la comunitat de franciscanes”, deïa Antoni Garau, el secretari. Per al refrigeri de la festa, amb vinet espanyol, es va acordar encarregar 15 coques de verdura, “trempó” i prebes; les coques dolçes les elaboraria el senyor Guillem Fullana “Cremat”, vocal directiu. ”Per fer els “canapès” –pontificava Maria Riera “Fumet”–, compraré dos quilos de pernil “york”, un quilo de cap de porc senglar, un de “foie-gras”, 10 paquets de pa Bimbo, tres terrines de Tulipán, un quilo de formatge, un de sobrassada, patatetes i ametlles torrades”. Això eren festes!

En una altre ocasió, el senyor Terrassa informà sobre la reunió comarcal de presidents, celebrada a la Coordinadora de Llevant, on, entre altres assumptes de menys importància, es parlà de residències per la 3ª Edat, que havien de ser locals i no comarcals, sol·licitant únicament la construcció d’una a la comarca per a persones invàlides, Al mateix temps es va fer una petició amb el prec que la línia ferroviària Ciutat-Artà fos més ràpida i amb comoditat, i es féu una recomanació per als autobusos de Cala Rajada-Capdepera-Ciutat, perquè fossin més moderns.

L’estat de comptes econòmic, a data del 5 de desembre de 1988, dóna un resultat de 1.149.749 pessetes. Existeixen uns depòsits bancaris de 888.522 pessetes. L’esdeveniment de la inauguració més amunt indicada apujà a 25.857 pessetes. Les prestatgeries de la televisió, estris de serveis varis i catifa de l’entrada: 55.378 pessetes. Es varen adquirir 100.000 pessetes de loteria, de la qual es varen vendre totes les paperetes, per un import de 100 pessetes unitat i amb un benefici de 20 pessetes per al club. La compra d’uns radiadors calefactors i la cuina elèctrica varen suposar, respectivament, una despesa de 41.239 i 48.291 pessetes. La Caixa de Pensions ha donat una molt completa panera de Nadal i ha col·laborat per poder oferir unes conferències sobre temes d'higiene a càrrec del metge don Rafel Monjo, i de dona Margalida Borràs sobre pediatria, alimentació i romàtic.


El 24 de desembre, dissabte de Nadal, a les vuit del vespre, prèviament a l’assistència a la Missa del Gall – obligatòria per a la totalitat dels 272 associats, segons resa l’acta – se celebra la Nit de Nadal a base de xocolatada amb ensaïmades i, per a aquells a qui la xocolata faci mal, cafè amb llet, acompanyat de coca de quarto, tros de torró “xixona” i altra de fruita, a més d’una “figureta” de dolç de massapà, i xampany.

El 30 de gener de 1989 es produeix, amb forçament del pany de l’oficina, un furt al local social; el valor del robatori apuja a quasi 10.000 pessetes. Es reforcen d’immediat les persianes “gradulux” i s’instal·la un tub fluorescent que haurà de romandre encès de nit.

El 10 d’abril se celebren eleccions per a la renovació parcial de la junta directiva. Votaren, dels 270 electors, únicament 135 socis, 127 foren paperetes vàlides i 8 nul·les. Pere Terrassa, amb 90 vots, renova la presidència; Francisca Flaquer, 28 vots a favor, seguirà de tresorera; Joan Serra Melis, 6 i Joan Muntaner Canyelles, 3 vots. Continuen, Sebastià Sureda, com a vicepresident; Antoni Garau, secretari, amb els vocals Joan Serra, Joan Muntaner, Pep Vives i Guillem Fullana, S’aproven els estatuts de creació de la nova Federació de Persones Majors del Llevant i es fa pública l’acta fundacional de l'esmentat organisme.

Una exposició de 385 fotografies antigues, col·locades a 54 expositors, el 4 de setembre de 1989, fou tot un esdeveniment social de gran magnitud, al qual assistiren 3.500 persones, aproximadament, les quals també pogueren contemplar una mostra de 40 articles manufacturats d’obra de pauma. S'efectuà un sorteig que va suposar una recaptació de 97.200 pessetes.

I seguirem contat, si Déu ho vol…