Els qui vam viure una infantesa de nacionalcatolicisme sabem què significa que la religió i la política, i més en el marc d'una dictadura, vagin de bracet. Aleshores, les creences d'uns esdevenen lleis per a tots, i així cada dia que el sol surt.

Veig que a Facebbok algú ha compartit una notícia del diari “El País” en relació a la guerra dels ultraortodoxos jueus contra el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, arran d'unes obres de reparació de la xarxa ferroviària que es perllongaren en dissabte, dia sagrat per als creients jueus. Aquesta facció religiosa obligà el primer ministre a aturar les obres, cosa que va provocar greus embussos de trànsit a 250.000 persones.

Últimament he seguit, des de la distància, el que es publica sobre els ultraortodoxos, en tant que moviment que es pot considerar un perill –al costat dels fanàtics musulmans o cristians, o de la religió que sigui– per a la convivència i per a la pau en el món. El grup compta amb 13 diputats al parlament israelià, imprescindibles per a mantenir Netanyahu en el poder. Aquesta posició de força els permet conservar un statu quo que una democràcia no hauria de permetre's. Vegem-ne un exemple.

A principis d'agost, llegesc a l”Ara”: “El Parlament israelià ha revocat aquesta setmana una llei de l’anterior govern que obligava les escoles ultraortodoxes a impartir onze hores setmanals de matemàtiques, anglès i ciències com a prerequisit per rebre subvencions de l’estat”. Bé, ja ho podeu suposar, la nova llei ha mort abans de néixer i l'any que ve, els 430.000 alumnes que estudien a centres ultraortodoxos tampoc no hauran de cursar les assignatures abans esmentades. Ells amb el Talmud en tenen prou. Ha guanyat, una vegada més, la pressió dels haredim (els que temen a Déu), que és el nom que reben els practicants del judaisme més radical, en detriment del desenvolupament intel·lectual de gairebé mig milió d'al·lots israelians. Com pot ser, això?

Els haredim no se senten membres de l'estat d'Israel, però paren la mà a les subvencions per a les seves escoles, cosa que el rabí Dov Habertal defensava amb aquestes paraules: “Nosaltres acceptam de facto la condició secular d’Israel però no ho acceptem de iure. Si aprovéssim la imposició d’un currículum secular en les nostres escoles, el judaisme deixaria de ser el que ha sigut durant mil·lennis. Nosaltres som al món per preservar el judaisme i la nació jueva, i sense judaisme el poble jueu no tindria cap sentit.”

A Espanya, encara ara, tenim un concordat amb la Santa Seu, heretat del franquisme, que atorga privilegis a la religió catòlica, en detriment d'altres creences. Aquestes, de la seva banda, especialment els musulmans, estan expandint a casa nostra la seva manera d'entendre el món, inclosos els comportaments socials, derivats de les seves creences religioses. I ja no diguem en els països on la xaria regula tota l'activitat, tant pública com privada.

I a tot això, els ultraortodoxos jueus, a la seva.

En un estat aconfessional, com se suposa que és Espanya, hauríem de tenir clars d'una vegada els conceptes de laïcisme i laïcitat?