Tot. Aquesta seria la resposta més adient a aquesta intrigant pregunta. D’Alemanya vénen els nostres ingressos per poder dur una vida més o manco digna, i uns altres per seguir amb una vida de cada dia més senyoria, per mantenir els seus privilegis, gràcies a les seves reserves, i també, per què no dir-ho, per donar feina, igualment gràcies als alemanys. Bé, què vull dir, amb tot això? Idò que per molt que ens costi reconèixer aquesta realitat, és així, d’Alemanya ho podem esperar tot, la necessitam. Mentre els turistes ens visitin i a Cala Rajada hi hagi tota una estructura, tant natural com comercial, perquè en puguin gaudir els turistes alemanys durant les seves vacacions, no hi haurà cap problema (em referesc a la visita dels alemanys com a turistes, perquè de problemes n’hi ha sempre). Allsun, Neckermann i altres agències tenen “comprats” alguns hotels com a garantia de preferència, i a més tenim Lidl, Müller, Deutsche Bank o les seves franquícies…, i un llarg etc. Davant tot aquesta realitat, un ciutadà que viu a les Illes Balears no pot quedar indiferent en relació al que significa Alemanya per als illencs, o a l'inrevés. Tant directament com indirectament, Alemanya ens suposa la principal font d’ingressos per a qualsevol, des de treballadors fins a propietaris d’hotels i de cadenes hoteleres, inclosos els seus escolanets o portaveus, com per exemple la Sra. Benito. I què puc dir jo, com a treballador de l’hoteleria? Puc dir que, per al bé de tots, el turisme mai falti a les Illes Balears, tant alemany com d’una altra nacionalitat. La pregunta seria ara, almanco per a Cala Rajada: és el mateix viure del turisme que viure del turisme alemany? L’enunciat d’aquesta pregunta té el mateix rerefons o significat? Que cada un en tregui les pròpies conclusions. Per què dic això?
A les darreries d’agost, un parell de rotatius alemanys de gran tirada al país, concretament el Deutsche Welle i el Frankfurther Allgemeine Zeitung, publicaven una més que preocupant notícia que, aquí almanco, donaria moltíssim que parlar. La notícia deia ni més ni manco que el govern de la sra. Angela Merkel recomenava a tots els ciutadans que fessin provisions de queviures durant almanco 10 dies, pel que pogués passar. En realitat, la notícia és un informe redactat pel Ministeri de Defensa alemany anomenat Doctrina de Defensa Civil. I segons tals notícies, aparegudes en aquests rotatius, una de les inquietants recomanacions que feia l’esmentat informe de Defensa, de 69 fulls, era que "no veien un atac en territori alemany que exigís un sistema convencional de defensa nacional". Així i tot, les mesures preventives exigeixen a la població que es prepari adientment per a una amenaça que pugui “acabar amb la nostra existència”. Aquesta és la primera vegada que el govern alemany, des de la Guerra Freda o els bombardejos aliats del 1944-45, exigeix als ciutadans que preguin mesures. Entre altres recomanacions, l’informe es plantejaria la reintroducció obligatoria del servei militar abolit el 2011. Apart de la conscripció, l’informe del Ministeri de Defensa i de l'Interior alemany, també recull les obligacions de la població i organitzacions civils per a ajudar a la Bundeswehr d’altres formes, en particular donant suport a “organitzacions de reclutament i a la infraestructura d’allotjament”. Així i tot, l’informe va molt més enllà de la externalització de tasques militars d’avui en dia i es consideren altres propostes paregudes a les mesures de temps de guerra, com per exemple preparatius nutricionals per a emergències, imposant obligacions fiscals relacionades amb el cultiu, el processament, la distribució i la venda de productes alimentaris. I de reaccions i opinions n’hi ha de tota classe i colors, des de polítiques del Bundestag, afirmant que el govern alemany es prepara per a aldarulls civils, vagues i protestes violentes, que segons ells, serien causats per les inevitables conseqüències de les polítiques neoliberals en curs, que duen a un creixent empobriment de moltes persones i que en realitat no és una estratègia per a la protecció civil o per al control de desastres naturals; allò que cerca és la inclusió dels civils en un pla mestre de caràcter militar, ja que això genera por, i el seu únic propòsit és fabricar un recolzament massiu per a implementar polítiques de control i vigilància i per a estendre la militarització de la població civil. D'altres també diuen que si ara mateix hi ha un malestar a Alemanya i que amenaça el nostre país, aquest és sense dubte el malestar provocat per l’onada de refugiats convidats a entrar al país pel govern, amb promeses equivocades, i els alemanys s’han pres aquestes advertències molt seriosament. Xerren d’això en públic, i moltes de tendes semblen estar exhaurint les seves existències al final del dia, cosa que era molt poc probable que succeís fins ara…
Com he dit abans, que cada un en tregui les seves conclusions, emperò com que nosaltres vivim d'Alemanya, sobretot els qui tractam amb ells cada dia ho podem dir ben clar: qualque cosa passa amb les turistes alemanys. El passat mes d’agost, a primeres hores de la matinada, a la plaça dels Pins de Cala Rajada, un grup de turistes jovenots, que pel seu aspecte físic devien ser d’origen turc, durant quinze dies es posaven als bancs de pedra fent tota classe de beneitures, i també, per què no dir-ho, coses que només s’haurien de fer dins l’ambient estrictament privat… Els taxistes i altres treballadors de l’hoteleria són testimonis d’això. Turistes alemanys d’origen musulmà exigint a la direcció dels hotels que les safates de carn de porc del bufet no estiguin juntes amb les altres carns dins la mateixa palangana… Turistes amb gateres impressionats que fan por, etc. El turista de qualitat s’ha de conservar i les iniciatives per a millorar-lo s’han de promocionar des de dalt, com per exemple aquesta de Düsseldorf per al senderisme amb representació gabellina. Per cert, vull aprofitar aquesta opinió meva per llançar una pregunta a qui correspongui: on són els malastrucs de l'impost turístic? On són tots aquells que deien que l’impost turístic seria el començament de la ruïna del turisme, o les rondalles sobre que tal taxa ens faria perdre competitivitat? On són aquests anunciadors de l'apocalipsi? Jo crec que estan empegueïts perquè els seus arguments, després de tot, han resultat esser falsos. Us podem assegurar, jo i molts que cobram l’impost turístic a les recepcions, que, almanco en el meu cas, no hem rebut cap queixa sobre aquest assumpte. I és que tot està relacionat. Per què aquesta notícia apareguda als diaris alemanys no ha tengut tant de ressò als mitjans espanyols? Què s'ha de pensar, quan surten notícies d'aquests caires provinents del motor d'Europa? És cert allò que quan Alemanya fa un atxem la resta d'Europa es refreda?
En definitiva, pareix que Alemanya està establint els plans necessaris per fer front a una possible guerra en el futur o, com a mínim, per fer front a qualque classe de crisi extrema. Els qui coneixen els alemanys prou bé saben que són molt cap quadrats, eficaços i previsors, i precisament per això l'assumpte no fa gens de gràcia. Us imaginau que una cosa consemblant hagués estat anunciada pel nostre ministre de Defensa en funcions o a la premsa estatal?
Miquel Estelrich Bestard
