Comtemplatiu a l’espai poblat d’intermitències.

S’apropa l’hora en la que els nins surten de les Escoles. Un truller de gent, a bordolls discontinus. Un tràfec…

Una dona vestida de dol, passa al meu costat,, sense veurer-me: com embadalida amb èlla mateixa,… camí de l’Escola.

Ès una mare…

Pot ser no ho sigui…

Un temps que passa… i passa, de bell nou, la mateixa muller.

Agafa per la mà a un nin… i parlen…

Quan topen amb mí, creuant-me, sense veurer-me,… sento que el nin diue:  MAMÀ…

Sí, era una MARE.

La sortida de l’Escola ès una algaravia de nins i una algaravia d’adults; una gàbia d’ocells…

Una expansiò de llibertat al carrer.

M’envaeix  una dolçura d’homes, una suavitat entranyable, veïent avui, ara, aquest carrer.

Estant en èlla, em sento amb tots. Les gaudesc a tots. Les gaudesc la seva llibertat i el seu encontre. Visc el contingut d’amor evident que es mostren, ara crescut, desprès de la breu absència mentre estava a l’Escola i que, la Mare, ho va comptar com un segle.

***

Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer.
El original en castellà

Caty i Joan.