El meu amic Montoro m'ha tornat a escriure. Bé, ell directament no. Els funcionaris de l'Agència Tributària. Em diuen molt amablement i amb un llenguatge difús que la meva situació amb hisenda es troba regularitzada. Llavors, la missiva es perd garangolant-se per un llenguatge administratiu sobre procediments i recursos possibles a la resolució executada. Enlloc hi veig un disculpi les molèsties ocasionades, ni molt menys on puc recuperar -en moneda de curs legal o en espícies-  la gasolina, el temps perdut i el tiquet de l'hora invertits per tal de demostrar que som un ciutadà condret -exemplar seria massa alta distinció-. La meva paraula, segons la resolució, ha estat vàlida i allò que vaig consignar a la declaració de la renda de 2013 va ser-ho d'una manera honesta i ajustada a la llei. Per tant, la mà llarga del ministre ha quedat sense l'import de la multa i sense un parell mallorquí d'euros que em vaig poder desgravar.

Estic segur que rere el zel del ministre no hi ha cap qüestió particular, sinó que forma part de controls aleatoris d'hisenda a la percaça del mínima espipellada presumptament defraudada per contribuents anònims. Dic mínima si es compara amb el que, suposadament, deu José Maria Aznar – qui és capaç d'alliçonar-nos de com s'ha de comportar un bon espanyol- o amb el que diuen que deuen en Mario Conde o Intereconomia  - veus també acreditades de docència solvent sobre com ser bon patriotes (espanyols) i com comportar-s'hi-.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: