Durant els anys centrals de la II República hi hagué, comparada amb l’etapa anterior, una gran activitat en el sector de la construcció. Les noves edificacions estaven destinades, fonamentalment, a vivenda d’estiueig per a propietaris benestants locals o forans, a residència d’immigrants estrangers i a millores o ampliacions de les llars dels residents locals; l’activitat es concentrava en la zona costanera de Cala Rajada, Son Moll, Sa Pedruscada i n’Aguait. Més enllà de Cala Rajada tan sols es construí una casa d’estiueig a Ses Covasses de Son Jaumell, propietat de Teresa Valiente Ruíz, de Palma. Aleshores el turisme d’estiueig amb casa pròpia o llogada prengué una forta embranzida.

Si a l’any 1932 es construïren 3 cases, l’any següent foren 20; 11 dins el 1934 i 15 durant l’any 1935; és a dir, sense comptar les obres menors, just en un trienni es bastiren 46 cases noves, de les quals 6 corresponien a estrangers.

El dinamisme de la construcció arrossegà altres sectors productius, com els fusters i meressers; en menor mesura també se’n beneficiaren el sector de les graveres, ferreria i la cimentera de Joan Garau Orpí Maia.

L’associacionisme obrer depenia, i encara ara, de dos grans factors: el polític i el social. La qüestió política és fonamental perquè les societats obreres necessiten que les lleis laborals, a més de regular-les, les fomentin per l’aportació que fan a la pau social. Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, (1923-1930), a l’illa de Mallorca, es crearen 161 associacions; moltes de les quals eren sindicats obrers catòlics, com corresponia a una etapa conservadora.

En canvi, durant la II República, (1931-1936), es constituïren 7O8 entitats de nova creació: sindicals, culturals, recreatives, esportives, polítiques, etc. El règim republicà creà un gran impacte dins l’associacionisme popular liberalitzant el dret d’associació; de fet, fou anomenada la República dels treballadors.

L’altre factor important és el social; és a dir, aquell clima de bona convivència que crea la societat mateixa i que beneficia tant a l’àmbit laboral com al conjunt de la societat.

Dins les societats obreres del temps de la II República, que és l’època en la qual es va fer la fotografia, s’havia de distingir entre gremis, mutualitats i societats de classe. Les primeres eren associacions de caire artesanal en la qual el mestre treballava al costat dels seus ajudants, tots eren obrers i feien feina per aquell que els contractava. Les segones eren de tradició republicana i es constituïen per oferir unes ajudes econòmiques en cas d’atur, malaltia o accident laboral a canvi del pagament d’una quota mensual. En el tercer grup hi havia les més modernes i combatives, amb una clara divisió laboral entre la propietat i l’obrer, on els conflictes laborals sovintejaven quan els obrers veien barrades les seves demandes.

El tipus de societat obrera i la seva combativitat depenia molt de les condicions laborals dels afiliats. Llavors el caciquisme era ben vigent, molt més que ara; les condicions laborals no depenien únicament del tipus d’acord entre la propietat i el treballador sinó que, a més, el cacic reclamava altres exigències: fidelitat, favors i recolzament social i polític als seus projectes.

Els meressers de Capdepera, a l’any 1932, s’associaren sindicalment i s’adheriren a la Unió General de Treballadors, una central sindical de tendència socialista. Els meressers, per obrir o treballar en una meressera, tenien que arribar a un acord amb la propietat i acceptar les seves condicions. L’any 1931, en Baltasar Moyà Bauçà i en Joan Roig Vidal treballaven a la meressera de can Patilla, just al costat del camí de l’Agulla i propietat de Mateu Melis Melis Patilla, un dels principals cacics del poble. El 12 d’abril es celebraren unes eleccions municipals que provocaren un daltabaix polític i es produí un canvi de règim, entrant la II República. Però a Capdepera els resultats electoral foren falsejats, una cacicada. El Front Únic Antimonàrquic, que agrupava a republicans i socialistes, no obtingué cap regidor i impugnaren les eleccions que s’hagueren de repetir el 31 de maig; aleshores els esquerrans obtingueren 4 regidors i 7 els conservadors. Durant la dura campanya electoral els meressers esmentats feren campanya per les esquerres, cosa que provocà que la propietat els fes fora de la meressera.

Els picapedrers locals, segons el document fotogràfic, també s’associaren. El fet de no haver trobat cap referència periodística, bibliogràfica o d’arxiu sobre el tema em fa pensar que seria una societat creada entorn dels anys 1932-33, d’àmbit local, de caire gremial però també mutualista, perquè si no tenia poc sentit i semblaria una associació d’un altre temps. Com quasi tot l’associacionisme del temps de la República desapareixeria amb el cop d’estat de 1936.

Primera filera, baix asseguts:  Juan Juan Garau; Pep Terrasa, pare de Antonia Meca; Antoni Caracu; desconegut; Mateu Mayol, de Son Gargori.

Segona filera, de peu: Desconegut; Sebastiá Melis, pare de Toni Pintor; Joan Cofeta: Miquel Rosselló;  Joan Sancho “ Mercadal” ;  1 i  2 desconeguts; Salvador Baió,  Pep Jaumí.

Tercera filera: Joan Porreres;  Desconegut; Jeroni Maleter;  Desconegut.

Quarta filera:  1, 2 i 3 desconeguts; Antoni de Ses Rotges;  Francesc Madrilenyo, pare de Pep Rigo;  Desconegut; Joan Radín, pare Francisca Climenta.

Cinquena filera: tots desconeguts

Sisena filera: 5 desconeguts i Joan Porret.

Darrera filera:  1 i 2 desconeguts; Miquel Sancho “Mercadal”;  Pep Pintor, Antoni Fil y desconegut.

“Gremio de albañilería de Capdepera” amb la seva bandera

  Imatge i ressenya dels protagonistes de la fotografia de l'arxiu de Jusán