En el capítol 5 d’aquestes entregues, es fa menció a 15 esportistes què, a Manacor, pujaren a la camiona, procedents de Porto Cristo, i alguns d’ells, de Santanyi i Porto Petro, els qual havien tingut l’oportunitat de presenciar l’arribada a Cala D’Or d’unes piragües disposades a creuar l’espai marítim fins a Cala Rajada. I ells volien esser-hi quan les embarcacions allí arribassin.
Tota una aventura.- Fou una aventura marítima, mai repetida. Des de Palma a Roma, passant per Cala Rajada, en piragua. 20 regatistes, si és que se’ls pugui anomenar així. D’ençà de 1950 ningú no l’ha volguda tornar fer.
Aquell 1950, el 24è Any Sant, 16 estudiants del SEU de Madrid decidiren guanyar-se el jubileu fent el recorregut esmentat, en piragua. Recolzats per un barco de gran tonatge, realitzaren un total de 577 milles nàutiques (uns 1.070 quilòmetres) travessant, pràcticament, tot el Mediterrani occidental. Un repte esportiu sense precedents per a aquella època, una autèntica aventura carregades d’encantaments i amb regust de sal.
Itinerari de la travessia nàutica
Responsables de l’expedició i artífexs de la idea, foren el capità Jesús Luque Recio, juntament amb Virgilio Hernàndez Rivadulla i Hernando Calleja. Decidiren utilitzar tres piragües de quatre places cadascuna, fetes amb fusta de contraxapat mariner i folrades exteriorment de lona impermeabilitzada, en evitació de possibles filtracions. En el disseny d’aquestes embarcacions hi va intervenir un jove arquitecte, José Sans Gironella “Pepín”. La construcció de les piragües es realitzà a un taller de l'Exèrcit de l'Aire, cedit pel llavors ministre Eduardo González-Gallarza, que es mostrà entusiasmat per l’aventura.
Les tres piragües
Cada piragua anava equipada amb una pista de senyals, 2 cantimplores d’aigua, una brúixola, 4 armilles salvavides, una llanterna, 4 bosses impermeables, cartografia, xiulets i uns quants caps de corda. Les piragües foren batiades amb els noms de Verge del Pilar (amb bancada de vogadors composta pel capità Luque i els remers Sanjuán, Araujo i Fernando); Verge del Carme (capità Piernavieja, Juanito, Vladimiro i Floro) i Verge de Loreto (capità Calleja, Armentía, Celso i Nieto), més quatre de reserva, que anaven dins el barco acompanyant, Pepín, Cabezudo, Gosalves i Samos, amb l’assessor religiós del SEU, Félix Monedero.
Travessia PALMA- ROMA, que passà per Cala Rajada
El 10 d’agost de 1950 arriben a Ciutat, en el vapor-correu, procedents de Madrid i València, i el 15 emprenen la primera etapa Palma-Cala D’Or (caló de ses Dones), unes 39 milles, comptant amb l’escolta del barco Maryola, un llaüt cedit pel governador civil de Mallorca. Malgrat ser aquesta una travessia curta, va servir per a adonar-se d'allò que les esperava, un duríssim esforç físic i mental.
Arribada a Cala Rajada.- El 16 d’agost, dia de Sant Roc, realitzaren el tram Cala D’Or-Cala Rajada. Però se'ls hi va fer de nit. A la platgeta, sobre un cadafal, la Banda de Música de Capdepera esperava l’arribada des de abans de pondre's el sol, amb una multitud de gent que celebrava la festa del seu patró, de manera que la coincidència de la jornada amb l’arribada de les piragües fou un acte més del programa festiu.
La Banda de Música de Capdepera esperant els participants.
A les 23 hores, les 11 de la nit, els músics romperen la tranquil·litat de l'entorn cala-rajader amb l’himne nacional. Un grup de pescadors i mariners de la contrada ja havia sofregit peix molt a prop d’on varen recalar les piragües i, allí mateix, els serviren la menjua i la beguda, amb aplaudiments i victorejant els participants, els quals es prengueren unes hores per a descansar. Dins la bocana de cala Gat, el remolcador RR20 esperava la represa del creuer cap a Maó, el qual – per cert – va suposar als participants (aquest canal de Menorca!) durs esforços, i hagueren de canviar el recorregut a causa del mal temps regnant.
Una vegada a Maó, es prepara durant uns dies la següent singladura – la més llarga de totes – de Menorca a Sardenya. Allí, el remolcador és substituït pel famós destructor de l’armada espanyola, Almirante Miranda. Des de Sardenya passen a Còrsega, fregant el litoral que està format per extenses cales, cosa que els permeté navegar de forma tranquil·la i segura.
Itàlia.- El 15 de setembre arriben a Fiumicino (Òstia - Itàlia) al capvespre. Tot el poble i una representació del Vaticà els esperava. Aquest mateix vespre surten amb direcció a Roma pel riu Tíber, acompanyats d’una llanxa de la policia fluvial romana. Aquest darrer tram – que suposaven seria un passeig, un senzill tràmit per a unes tripulacions que havien navegat en condicions tan extremes -- es converteix en un autèntic malson, ple de perillositat. Caigué una tromba d’aigua, una tempesta molt forta, típica de les darreries de l'estiu.
El 16 de setembre, desprès d’un mes i un dia de navegació, a les 12 del migdia arribaven aquells estudiants a la Ciutat Eterna, on foren aclamats per una gentada allí reunida per esperar-los. El dia 18 són rebuts a la residència d’estiu de Castelgandolfo, en audiència privada, pel Papa Pius XII, que ha estat tot el temps resant per ells i per l’èxit de la peregrinació marinera.
Els 20 piragüistes amb el Papa Pius XII
El 25, els piragüistes del SEU arriben a Madrid, on són rebuts com a herois nacionals . Aquells 16 remers foren distingits amb la Creu al Mèrit Naval, distintiu blanc, i l’Orde de Cisneros.
Han transcorregut, de llavors ençà, 64 anys i ningú no s’ha atrevit – que es conegui – a repetir aquella singladura. I és una pàgina que volem incloure en aquest serial per haver tingut el nostre poble com a part de tan singular epopeia.
Continuarà…
