Les dues  fotografies que il·lustren aquest comentari  pertanyen al meu arxiu i m’han donat peu per poder  redactar  un record escrit de la festivitat del Corpus Christi a la nostra contrada, amb motiu de la celebració, aquesta setmana, de la festa.

Fotografia núm. 1:  Processó, l’any 1940, del Corpus a Cala Rajada. El vicari Femenies presideix. La comitiva de fidels  passa per davant cas Bombu.

Fotografia núm. 2:  Edifici de can Creu, a la plaça de l’Orient, el mateïx dia del Corpus, amb la façana adornada amb  cobertors  i, a baix, el carrer – actualment d’es  Col·legi  – amb branques de pi. A davant, el pedreny que, amb el temps, es convertiria en el pedrís de la plaça.

”Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el dia de la Ascensión”.  Dels tres dijous, només resta el Dijous Sant. Els altres dos, l’Església els ha traslladat al diumenge següent. Aquest any, el Corpus se celebra el dia 2 de juny.

Els càntics en llatí de “Tantum ergo sacramentum” i “Pange lingua gloriosi”, o “Cantemos al Amor de los amores”, completats per la Banda de Música, en cercavila pel poble endiumenjat  amb ramatge de pi a les façanes de les cases i domassos a les finestres i balcons, amb les nines i els nins de la primera comunió tirant flors al pas del Santíssim Sagrament, dins la custòdia que portava el capellà davall el dosser  blanc que alçaven sis fidels, tots ells homes d’església, es una imatge que em costa oblidar en aquestes dates. I a cada costat, dos guàrdies civils, en total 4, amb el mosquetó,  desfilant marcialment d’acord amb les tonades de la banda.  I darrere del dosser, el batle  i  autoritats.

Altars fornits de flors i rams col·locats al carrer de n’Esparreguera, a la plaça de l’Orient, a ca les Monges, al carrer d’es Port, a l’Ajuntament, tots ells parades obligatòries de la processó, on es donava la benedicció a les persones que contemplaven la desfilada.

Era la més gran manifestació de fervor popular, el Corpus Christi, que es va perllongar per espai de moltíssims d’anys i que, encara, se celebra – la processó pels carrers, vull dir – a  moltes ciutats espanyoles i, inclús, a alguns  pobles de les illes.

Antoni Flaquer – Coix –