Tot el que s’havia de dir sobre els disbarats lingüístics que està fent el govern que presideix Josep Ramon Bauçà, ja s’ha dit. Gent de la cultura, de la docència, de la política i del carrer ha dictat sentència: no saben què es fan. Però fan. Com si res, contradient la tradició literària, les raons científiques i el sentit comú. Passant per damunt de l’òrgan preceptivament consultiu: la UIB.  Aquí els teniu, en Bauçà i la seva tropa, disposats a complir, per primera vegada, una promesa electoral (no n’han complit d’altra, fins al present, i en, canvi, se n’han passat un bon grapat pel forro). Es tracta d’això que ells en diuen “modalitats”, que volen dur als llibres de text, per a embullar la troca, esmicolar la llengua i reduir la nostra cultura a la seva vessant purament folklòrica.

Bé, posat que se surtin amb la seva i  els llibres de text acabin recollint les famoses modalitats, voldria demanar als senyors Bauçà i Bosch, i a tots els que els van darrere, que tenguin l’amabilitat de tenir presents les particularitats gabellines en aquests llibres, tota vegada que ni a Capdepera ni a Cala Rajada tenim perquè ser manco que ningú.

Supòs que tendran presents els xítxeros, davant els pèsols de ciutat o els estiragassons de Felanitx. També voldria suggerir-los el diminutiu casetull (variant de casull), ben viu  a ca nostra per a referir-nos a una casa petita i pobra. Estaria bé, igualment, que comptassin amb el castellanisme abridero, tan estimat per una amiga meva i per molta gent que conec, per a referir-se als melicotons. I potser també els vendria de gust recollir alguns castellanismes més que per aquí feim servir amb valor pejoratiu, davant el valor neutre en català: tiempo (mal temps), noche (mala nit). Alguna locució, potser? “Sa senyora d’es Pelats”, per a referir-se al vent de Tramuntana. “Vent serverí”, per a designar el Llebeig. “Ser més vell que es Cap Vermell”, locució que no necessita explicar. “Ésser (o pensar-s’ho) de  ses Set Cases”, és a dir, ser o voler ser “molt”. “Ser més dolent que es pa de munició”, això és, més dolent que el pa que antigament es donava a la tropa, o com alguns polítics d’ara mateix... I, naturalment, com que se suposa que els llibres ja no recolliran ni cotxe, ni home, sinó cotxo i homo, demanaria que no s’oblidin que per aquesta contrada encara som molts els que neutralitzam la ‘o’ àtona final: cotxu, homu, carru, ferru...

Tot això només és a tall d’exemple, ja que de trets gabellins –és a dir, “modalitats”– n’hi molts més, fins al punt que, si els senyors Bauçà i Bosch ho troben oportú, es podria editar un llibre de text específic per a Capdepera. Amb el vistiplau del Círcul Balêá, naturalment.