Un integrista radical: Pere Antoni Melis Massanet
Nascut a Capdepera l’any 1853, Pere Antoni Melis Massanet morí el 6 d’octubre de 1928 a Ciutat. Aquest prevere gabellí fou un escriptor controvertit a l’època en què va viure. Ordenat capellà l’any 1880, fou rector de Calvià des de 1887 a 1892. En els transcurs d’aquests anys va finalitzar la construcció del temple parroquial i fou assidu col·laborador de la publicació catòlico-integrista “El Centinela”. A causa de l’agressivitat dels seus articles, el bisbe Jacint Maria Cervera l’obligà a renunciar a la parròquia i, com a càstig, l’envià durant uns mesos a l’oratori de Sant Felip Neri, de Porreres. 
Pere Antoni Melis Massanet
Es retirà l’any 1892 a Capdepera, on es radicalitzà en les seves actituds integristes. Oposat a les directrius eclesiàstiques del bisbe Pere Joan Campins, col·laborà en el setmanari integrista “El Urbión”, prohibit el 1900 pel bisbat de Mallorca. Per aquest motiu i per la seva indisciplina, la Cúria Episcopal procedí a la causa criminal contra Melis Massanet, el qual va emigrar a Amèrica, on residí pocs anys. Passà els darrers anys de la seva vida inscrit a la parròquia de Sant Jaume, de Palma. Va escriure una sèrie d’obres contra l’actitud política i eclesial del bisbe Campins, amb els títols de “Estética del amor o idea, sentimiento y obra de filósofos, poetas y artistas” (1904); “Estética del amor. Teoría” (1902); “Castidad es caridad –concepto sobre el celibato” (1915); “¡Pesetas-La revolución desde arriba, por autoridad y obediencia! “ (1916) i “Estética del amor. Experiencia por duros y pesetas” (1916).
El bisbe Pere Joan Campins
Antoni Maria Alcover, gran amic de Pere Antoni Melis Massanet, amb qui combregava en qüestió d’idees, els anys 1888 i 1889, juntament amb un col·lectiu de preveres, va possibilitar el nomenament de Pere Joan Campins com a bisbe de Mallorca. Melis no digerí el nou ordre religiós del seus antic amic de campanyes integristes i continuà amb la seva actitud recalcitrant contra el sistema.
Antoni Maria Alcover
L’antiliberalisme de Pere Antoni Melis Massanet el portà, definitivament, a ser considerat un reincident, un caparrut, un indisciplinat i un indesitjable per a la institució eclesiàstica, líder indiscutible d’un nombrós sector d’insatisfets.
– “Es el tal Melis un loquillo y mordaz: ofende de palabra cuando habla y por escrito cuando toma la pluma. No espero se enmiende, ni corrija; seria preciso formarle de nuevo. Me da lástima, el infeliz”.
Les precedents expressions del bisbe – tot i tenir en compte que Melis havia servit de patge de l’anterior prelat, Mateu Jaume – varen desembocar amb la prohibició de les llicències a Pere Antoni per a predicar, el qual, així i tot, es va mantenir en el si de l’Església, patint judicis, desterraments i l’anonimat més humiliant.
Jacint Maria Cervera
El Centre d’Estudis Teològics de Mallorca ens ha facilitat documentació abundant en relació a la figura d’aquest prevere gabellí, pràcticament desconegut pels seus paisans. Diferents autors, entre els quals destacada Pere Fullana Puigserver, han aprofundit en el tractament de la personalitat de Melis Massanet, des de diferents vessants, destacant el contingut d’un voluminós nombre de cartes signades pel nostre protagonista, escrites en mallorquí molt antic, les quals, juntament amb altres dades, tal volta siguin motiu d’un nou article en aquesta secció relacionada amb persones, assumptes i fets de la nostra contrada.
Bartomeu Melis “Meyme”
