Entenc que el conjunt d’activitats teòriques i pràctiques entre ciutadans, les relacions de poder i les institucions, s’integren dins les àrees de coneixement, per tant, en aquest aspecte, em sembla un percentatge significativament baix el que observa la senyora Aguiló.

Sobretot però, em sorprèn que una persona que ha fet de la pràctica política el seu mitja de proveïment econòmic, parlí de la política com si aquesta fos nociva, per tant, més sorprenent encarà que pogués dir al seu moment, que els professors serien acomiadats si criticaven a l’administració, tota una mostra de pensament totalitari al meu parer, completament oposat  a l’esperit crític que han de mantenir les persones que es dediquen a la docència. Aquesta afirmació, que pot semblar gratuïta, queda més que reflectida en el BOIB núm. 159 de 27 d’octubre de 2012, on trobem l’avantprojecte de la Llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professorat dels centres educatius de les Illes Balears, fins al punt que si llegim els articles 151 i 154 veiem com permeten l’acomiadament de docents pel simple fet de desenvolupar la seva feina tot mantenint els seus criteris.

No record que la diputada Ana María Aguiló s'esmussàs quan els consellers Bosch i Aguiló aparegueren en les planes dels diaris al bell mig d'uns escolars als quals volien educar en les meravelles de ser emprenedor, com si aquesta no fos una opció ideològica, política com diu ella. Tampoc record que defenses els docents, quan un grup de joves  de Noves Generacions van fer un vídeo on figuraven que havien gravat a un docent a classe, anònimament (“como debe ser” que diria el pitjor president que ha tingut i actualment pateix aquesta comunitat autònoma), manipulant, per tal de denunciar  suposats casos del que anomenen adoctrinament de professors a l’aula.

Realment, sentint les declaracions de la senyora Aguiló, jo no veig cap capacitat didàctica, ni tampoc  propostes per revertir la situació actual. Sembla això si, prou crispada, intentant negar la llibertat de càtedra dels mestres de primària, docents d’ensenyament secundari i superior. Aquest fet em fa pensar que no degué ser una bona mestre al seu moment (ho desconec, però llegint les seves declaracions, no puc pensar altre cosa), ni tampoc és una bona política que en lloc de treballar per un proveïment pressupostari i humà suficient per garantir un bon sistema públic educatiu, es dedica a criticar tots aquells que reclamen que l’ensenyament públic sigui prioritari, i els no hagin de pagar la mala gestió de molts responsables institucionals.

Evidentment, quan a l’escola s’ensenya a reciclar, a respectar el torn de paraula, ha tenir cura del material, a respectar l'entorn... es fa política, per quan s’han de prendre decisions, però a l’escola pública no es fa adoctrinament, malgrat la senyora Aguiló tal vegada ho prefereixi. Realment, un mestre difícilment pot separar la seva persona de la seva practica docent, Ana María Aguiló tampoc, però n’estic segur que tenim bons professionals a l’educació i a la sanitat, millors del que molts dels  nostres responsables (?) “polítics” es mereixen, també n’hi ha de pocs complidors (segur que la senyora Aguiló en coneix algun o alguna) no ho negaré, com succeeix en totes las professions, però estaria bé, que enlloc de dedicar-se a aprofitar la seva actual professió de “política” per atacar part del col·lectiu de mestres, i així desviar l’atenció dels retalls tan ferotges que ha patit l’ensenyament públics aquests darrers anys, com exemple es tornen a escapçar els pressupostos del 2012, es retallen més de 17 milions d’euros, dels quals 10,5 milions són de la partida de personal, per tant, menys professorat per al proper curs. Els ciutadans en general, li agrairíem que fes política de veres, i treballes per millorar l’ensenyament d’aquestes illes, i deixès de criminalitzar aquells que un dia van ser companys seus, i que ara sembla odiar tant.

Joan Ramon Bosch Cerdà