TEMPS DE
CONVIVÈNCIA
Quan en Rafel va entrar per primer cop a la sala de festes, romangué sorprès per la manca de llum d’aquell local. Ell no sabia què fer ni quina postura adoptar quan, de sobte, quin empegueïment no agafà, va començar a besllumar rostres coneguts, paisans que semblaven mig beats, fadrins com ell, i algun casat que suava la camisa ballant a la pista amb una teutona, o ves tu a saber d’on provenia aquella bellesa .
Així es va iniciar com a “picador” i, malgrat tornar a ca seva, molts de vespres, passades les 3 de la matinada, amb la moto “Lambretta” i amb una bona renyada del seu pare, no per això va deixar d’exercir com a ambaixador del seu poble, talment un guia turístic de nit, amb aquelles al·lotes estrangeres, al llarg de les caloroses nits d’estiu dels anys 60 del turisme emergent. .
Arribat el setembre, en Rafel, que anys enre havia servit misses, encès ciris i participat a congressos eucarístics, com a bon escolanet, s’integrava de ple en la vida espiritual del poble, de la gent de la seva
generació, molts d’ells de missa i comunió quasi diàries. Pretenia així purgar els excessos – petits i innocets excessos que l’havien fet somiar, a l’estiu, amb magnifiques aventures pròpies de “latin lover” –, fent immersió, en companyia dels seus companys també “picadors”, dintre els grups d’església.D’aquests grups passaren a aquells “Cursillos de Cristiandad” que es desenvolupaven en tres dies de recolliment i convivència (molts els anomenaven “convivencias”, sempre en castellà) que acabaven amb una vigorosa clausura. El consiliari dels Cursets de Cristiandat a Mallorca era el canonge Antoni Pérez Ramos, amb el seu llibre "Guía del Peregrino".
En Rafel sabia que el canonge havia nascut a Capdepera, fill d’un guàrdia civil (un “carrabiner”) i com que ell i alguns dels seus amics eren “gabellins”, bravejaven davant els altres cursillistes com si el fet els permetés comptar amb qualque avantatge, tenir prioritat, a l’hora de ser distingits entre aquell ramat cristià d’ovelles piadoses que es trasmudaven , arribat l’estiu, en llops de discoteca.
Grup de cursillistes a les Convivències
Aquells dies de convivència es va saber el succeït d’un veí de Canyamel, que va anar a cercar caragols de mar i crancs i no havia tornat a casa seva . La desaparició d’aquell home fou denunciada. Passats uns dies, un estranger, passejant, va trobar una espardenya que resultà ser de l’infortunat, i el cos va aparèixer, sense vida, dins una cova que hi havia a prop. El fet va fer recordar al director dels cursets de cristiandat que, en certa ocasió, ja feia anys, també a Canyamel, un artanenc que pescava amb la seva barca, anomenada “Amigo”, havia desaparegut i que l’embarcació l’havien localitzada devers les costes d’Egipte.
Els luctuosos fets relatats varen servir per reflexionar i tenir àlgids moments de meditació i pregària davant del sagrari de la capella, abans d’anar a sopar al menjador d’aquell centre destinat a fornades de cursillistes. En
Miquel, mentre tastava la sopeta calenta que les madones cuineres els servien a tots i cada un d’ells, s’adonava de com les seves llàgrimes queien dins el plat. Rememorava, l’al·lot, com aquell diumenge d’abril, dia del Ram, una ona enorme glapí per sempre el seu pare, que es trobava pescant amb canya a l’Olla, a una zona coneguda també com na Traïdora, enfonsant-se de cop totes les il·lusions d’aquell nin; el seu món s’ensorrava i convertia la mar, per sempre més, en el que ja sería per a ell, en Miquel: un cementiri.La barca "Amigo"
(Dedicat a Cristòfol Carriò i Sanxo “Balín”, amb afecte)
Bartomeu Melis “Meyme”
