N’HAN MADURADES  DE  MÉS  VERDES



“Tomeu d’es Forn”



Llucià, germà del probable candidat a nou Batle de Capdepera, Pep Serra Bonnín, el propvinent mes de juny (amb el plàcet de Rafel Fernàndez i comptant amb el consentiment d’Albert Llull), tot ell exultant de satisfacció per l’èxit del Concert de Cap d'Any al “ Centre Cap Vermell”, comentava a un amic proper que això de l’assumpció de la batlia per part d'en Pep no ho veia molt clar.

El fet,  però, no resulta tan estrany com sembla a primer cop d'ull: Pep Serra anava en el nombre 8 de la llista d’UCAP. Desprès de Carme Riera (que així com s’assabentà de la dimissió de Biel Torres i Joana Llull, quasi li mancà temps per traslladar-se des de la península), hi figura na Catibel Llabata  (filla del flamant president dels cavallistes de totes les illes, l’amic Joan Llabata") que podria exercir, segons diuen, de “regidora sense cartera” (?),  i a continuació n'Isabel Blanes que precedeix a Pep Serra. A en Pep li correspondria assumir l’acta de regidor en el supòsit, sempre possible, de qualque baixa abans del mes de juny  o, qui sap si el mateix dia del traspàs de poders.

De més verdes han madurat !

Recordau que ja a la legislatura de 1979, detectant la batlia Salvador Moll, va succeir un cas semblant:  el darrer de la llista del PSOE, Joan Sansó (a) Femenies va arribà a portar en les seves mans la vara de comandament. S’ha dit en qualque mitjà de comunicació diari que l’actual, és la legislatura més convulsa de la història de Capdepera. I no és així, ni molt manco. Les hemeroteques suposam que serveixen per qualque cosa.

En Pep Serra encara no ha dit ni piu. Es trobava de viatge per terres italianes, a Venècia concretament, amb companyia d’un altre Llucià i les seves respectives senyores. Mitjançant la RAI els vàrem poder albirar, a la part esquerra, quasi al davant de tot, ben asseguts al teatre, el dia de Cap d’Any, en un concert. Pareixia que ens saludaven i tot….

Com sembla, que el títol del meu anterior article traspuava prestància de innocentada amb retard, la solució també s’haurà d’enderrerir. Tot restarà clar amb l’arribada de l’estiu.

“Tomeu d’es Forn”