ARTÍCLE DE CLAU DE TUB DEL 19
Manuel Chaves Nogales ho tenia tot de cara quan va anar a Madrid a exercir el periodisme devers el 1923, però, com a tants d’altres, la circumstància de la guerra incivil li capgirà la vida. Refugiat a França i perseguit per la Gestapo, recalà a Londres, on una desgraciada operació de peritonitis acabà amb la seva vida, el maig de 1944.
A partir d’aquesta data, Chaves Nogales és com si no hagués existit, fou completament oblidat i a la fi rescatat gràcies a les investigacions d’una catedràtica de llengua castellana, Maria I. Cintas. El motiu pel qual ningú reivindicà un dels grans periodistes de la República és que no era dels “nostrus” ni dels “altres”, va saber mantenir el cap clar enmig de la follia general i la seva equanimitat i independència de criteri és un dels motius que fan que els seus lectors d’avui esperem impacients la publicació de la seva obra, moltes vegades amb informació més fresca que la del diari d’aquest matí.
Al mes d’abril sortí al mercat Bajo el signo de la esvàstica, que recull els articles publicats el maig del 1933 a Ahora, sobre la seva estada a Alemanya per conèixer de primera ma l’arribada al poder de Hitler. Amb escriptura planera, sense cap mena de sofisticació, ens va narrant les causes que dugueren el poble alemany pel camí del nacionalsocialisme i avisa els seus lectors dels perills de caure en la barbàrie.
Aprofità l’estada per a entrevistar Goebbels, qui, en una de les respostes, diu: ...trataremos de explicar a los demàs países lo que en realidad ha ocurrido en Alemania y los motivos que han dado lugar a que lo ocurrido pudiera ocurrir”. No he pogut evitar que em vinguessin al cap les paraules del President de la Comunitat Autònoma Balear: “...vamos a hacer lo que toca hacer y haremos lo que hay hacer porque vamos a hacer lo que toca hacer”. Ja és sabut que qui no coneix la història es veu obligat a repetir-la, generalment per caure en el ridícul.
Chaves Nogales, a més d’articles i reportatges periodístics com La vuelta a Europa en avión o Lo que ha quedado del Imperio de los zares, és autor de l’assaig La agonía de Francia, on explica l’enfonsament de França enfront de les tropes alemanyes. Com a novel·lista destaca El maestro Juan Martínez que estaba allí, que relata la guerra civil entre els bolxevics i l’exèrcit blanc a Ucraïna, i les novel·les curtes sobre la guerra incivil que s’alimenten de la tradició, que voldríem avortada, dels aiguaforts goyescs, tot presentant les crueltats i misèries d’ambdòs bàndols. És també l’autor de la biografia Juan Belmonte, matador de toros, considerada juntament amb la Vida de Manolo, de Josep Pla, com la millor escrita en llengua castellana.
Chaves Nogales, que es definia a si mateix com un “pequeño burgués liberal” i “ciudadano de una república democràtica y parlamentaria”, i que tingué per enemigues les dictadures, tant la comunista com la feixista, al gener del 1939 escriví un “Manifiesto por la paz” en el qual demanava als bàndols enfrontats que aturessin la carnisseria. La història seguí altres camins.
