NO CAL PARLAR DE POLÍTICA

“Meyme”

Arran d’un dels capítols de “Gent nostra d’abans i d’ara”, un amable lector (que, pel que es veu, segueix el nostres articles quinzenals) es va queixar   que s’hagués fet referència a uns fets de la seva família, els quals, segons ell, ja tenien oblidats, i ens va recomanar que tancàssim el “xiringito” (segons les seves pròpies paraules). El que no sap aquest “admirador” – o, tal volta, sí – és que haguéssim pogut ser molt més abundants amb el tema (els arxius són per això) i, precisament, perquè no volem ficar-nos en política (ara, no cal), ho vàrem deixar de banda. Clar que, segurament, aquest senyor estava a l’aguait del següent capítol creient que continuaríem amb l’assumpte. Idò no. Em sap greu haver-lo decebut i confiam  que hagi pogut fer un bon alè. La qual cosa no vol dir  que tot allò que resta no publicat deixi d’estar emmagatzemat a l’espera que,  tal volta, algú més atrevit, tard o prest, ho tregui a la llum.

Em costa creure-ho.- I és que no cal parlar de política. Aquesta s’escriu tota sola, dia a dia, i de cada vegada de forma més vergonyosa i sense cap mena de escrúpol. Sí, em costa creure-ho, la veritat. Els colors de la fotografia que acompanya aquest comentari, s’haurien de transparentar, -els colors, volem dir - a la cara de tots i cada un dels qui ens governen, a l’hora de contemplar l’atemptat paisatgístic que es pretén imprimir a la nostrada platja de Son Moll. Quasi no sembla possible.

Preciosa estampa de l'antic Hotel Son Moll i part de la platja. Fotografia Bernard Boutique.

I  també em costa de creure, la anomenada “incomunicació”, aquests darrers dies, d’un regidor novell. Circumstància que ha fet meditar a molta gent que, de prop o de lluny, segueix el pols de la política local. Que no és el meu cas.

S’han sentit arreu del poble, del municipi, comentaris de tota mena referits a aquest fet. Qui en dona més?  Comèdia pura.

I com què, nosaltres, no ens ficam en política i, per tant, no acabam de poder-nos creure que això sigui així com diuen,-- i molt manco a Capdepera ¿? -- de ser veritat donaria una visió esperpèntica i trista d’una realitat que onsevulla es transpira. ¡¡Quina pena!!

Butxaques buides.- També em costa molt creure  -- més d’un es fa creus --- que si el contribuient no detecta que el seu consistori no vetlla, suficientment, pels interessos dels veïnats i pretén, únicament, espolsar les teranyines que, sembla, comencen a veure-se dintre les arques municipals, no s’adonarà, millor dit ni tan sols s’assabentarà, de  l’inusitada i desmesurada proliferació de projectes d’urbanització com els que es pretèn consolidar, darrerament, des de la Sala,  al llarg i ample de la geografia gabellina sense tenir-se en compte els temps de crisi que corren, les butxaques buides dels afectats i propiciant una desaforada especulació no més en benefici d’uns pocs i perjudicant a la majoria. I desprès, quan ja sigui massa tard, ... Déu ens guardi d’un “ ja està fet”!! . No ens ho podem creure.

Capdepera, ja es sap, “is diferent”. Som tant bons al·lots, talment xotets de cordeta, que no hi fan falta els “indignats”….

Meyme