Temps enrere a Cala Rajada hi havia una pista de bitlles i un club de petanca, per a l'esplai i diversió de la gent de Capdepera i Cala Rajada. Als 80 era habitual les partides diàries de bitlles i petanca, les tardes d'hivern.
En les albors de l'any vuitanta, al Restaurant Amanecer en Pere Arevalo, Tòfol Massanet, Jeroni Sureda, Alfonso Vivancos, José Ruiz, Antonio Artigues, Serafín Fernández, Pep Amengual iTòfol Irles, entre d'altres, capitanejats pel que seria el primer president del club Sebastià Adrover, es va formar el club d'un joc que estava en auge...la petanca!
Va ser tal la força que va tenir al nostre municipi que, amb uns pocs anys, va tenir tres equips en competició. En aquests anys es va haver de canviar de pistes de joc diverses vegades, la primera al solar que limitava amb l'Hotel Ses Roges, al edificar els propietaris es va haver de canviar de lloc. S’ubicà al mateix carrer Rafael Blanes,, gràcies a la inestimable ajuda de Sebastià Pascual es van construir on hi ha avui la discoteca Kheops. En l’any 86, en ampliar el negoci Antònia i Gregorio del Tropical, es va haver de buscar un nou emplaçament, que va ser l’inici del final de la petanca al nostre poble.
 Les últimes pistes a Cala Rajada es van construir davant el del club S'Auba, on avui hi ha el multiusos Cap Vermell. El tancament de les pistes i l’adequació van anar a càrrec del club. El fet de no tenir un local a prop que estigués obert a l'hivern i haver d'anar fer les necessitats entre els pins, van ser entrebancs massa durs i, si anys enrere anava en augment de jugadors i afició, el temps que havíem d'esperar a la intempèrie i el fred, acabà amb el joc de la petanca a Cala Rajada .
Record especial mereixen les diades a la Plaça dels Pins, tota plena de pistes. De vegades havien de jugar en els solars confrontants, que estaven en aquell moment sense construir, ja que cada any va anar en augment els participants de tota l'illa que van voler prendre part en el nostre torneig anual.
 Qualsevol excusa és bona si un grup d'amics es reuneixen entre estovalles per recordar i parlar seves correries en el món de la petanca, amb l'agreujant que comporta l'haver passat 32 anys.




 Casar-se, separar, enviduar, tenir segones núpcies, conèixer els primers fills, néts, gendres, nores , etc etc.
 Això i moltes coses més recordàrem  xerrat, en una amena vetllada, al restaurant les Oliveres regentat per Manolo i Ramón amb l'ajuda inestimable de les seves respectives esposes, les ànima mater del negoci familiar.
  El fet de cancel·lar un compte, recuperar els pocs diners que no havia absorbit el banc durant els 22 anys que no va estar actiu el compte i una mica més per a escot, bastà perquè molts dels ex integrants petanquistes acudissin a la trobada.
Quinze van ser els que van assistir al sopar de la nombrosa família petanquista de Capdepera Cala Rajada, molts van ser els que trobàrem a faltar, la majoria pel treball i altres per desconeixement, com  Bartolomé Ferrer, (el carter), Pep Amengual, Serafín Fernández, Joan Bennàsar i Pau Vidal, per no trobar-se ja entre nosaltres.
Als retirats i nostàlgics de la petanca, amb quatre línies en qualsevol solar i boles es pot jugar al vostre joc preferit, Beto us promet que si aconseguiu posar la petanca com passatemps, de tant en tant vindrem per recordar com es fa un perfecte " Carro "
  No hem d'esperar tant per trobar-nos de bell nou, un pa amb oli en bona companyia és una menjúa de Déus. El que s'ha dit amics, el d'ahir ja és història

BETO