«Els límits del llenguatge són els límits del món»
Ludwig Wittgenstein
Maria Massanet i Gori Rexach presenten l'exposició així:
"El títol de la mostra és tota una declaració d'intencions que avala la rotunditat de la proposta. No sols en el sentit de fugir d'un mateix, sinó també pel que fa referència a la consciencia d'espectador que adopta l'artista vers la seva obra, en tant que
atura el renou mental i és capaç d'entaular un diàleg amb ell mateix. El diàleg, la conversa, es tangibilitza en la forma artística.
El logos d'Steve Afif és l'obra que ens mostra. La seva necessitat de dir és el motiu del seu fer, i ho fa amb multitud de llenguatges artístics: pintura, dibuix i escultura, i alhora en multiplicitat de tècniques: oil, llapis, sanguina, tinta, gouache... la qual
cosa revela un control mecànic de llenguatges i tècniques per tal de poder verbalitzar els pensaments i sentiments. Conversar en principi amb ell mateix i després amb els altres. El missatge a cops és molt ordenat, amb dibuixos súper pulcres, i a cops desbordant els llenços de matèria".
Steve Afif va néixer a Alexandria al 1943, va ser deportat al 1956 quan la ciutat va deixar de ser colònia britànica. Una vegada a Londres, va iniciar estudis a la Byam School of Drawing and Painting i tres anys després obté una beca d'estudis a la Royal Academy of Arts. De llavors ençà sempre ha estat unit al món de l'art on ha exercit tant d'artista com a galerista. A finals dels anys 60 fixa la seva residència a Mallorca on encara hi viu i treballa.
La seva obra abraça des de la pintura fins a l'escultura, però és en el camp del dibuix on defineix tot el seu ample registre de tècnica i contingut. No li són estranys el llapis, el bolígraf, l'aquarel·la, el guaix, la tinta xinesa o la sanguina, deixant empremtes de la seva qualitat amb les que defineix accions i actuacions en les quals transmet un ample registre d'emocions: irònic, burlesc,agressiu, dantesc, apocalíptic, sorneguer... són adjectius que poden acompanyar tota la seva obra, sempre girant en torn al gènere humà, les seves emocions i perversions.
El Centre Melis Cursach presenta una extensa i diversificada exposició que testimonia l'aportació d'aquest artista al camp de l'art contemporani fet a Mallorca, una terra d'acollida on gaudeix d'un profund i sincer reconeixement per part de artistes, galeristes i col·leccionistes.
L'exposició romandrà oberta del 7 de maig al 20 de juny de 19 a 21 h. Dimecres també de 10 a 12 h. Dilluns tancat. SA COTXERIA DEL CARRER FONDO SALA D'EXPOSICIONS DEL CENTRE MELIS CURSACH Carrer Fondo / des Centre, 9 CAPDEPERA.
Tel. 648 67 29 65 facebook.com/
Degut a les restriccions sanitàries, aforament limitat.
Pere Antoni Pons diu d'Afif: "Ja sigui amb tinta, llapis, pintura, aquarel·la o bolígraf, Afif crea cercant sorprendre’s a ell mateix i també a l’espectador. Quan no cau en una impersonalitat excessivament amorfa, aconsegueix el seu propòsit, perquè la riquesa tècnica va de la mà d’una riquesa anímica i temàtica. En la mostra, hi ha des d’obres netes, depurades i realistes fins a obres brutes, caòtiques i oníriques. També n’hi ha de poètiques, d’humorístiques, d’obscenes, d’inquietants... En una mateixa sala, hi poden conviure figures humanes i paisatges a frec de l’abstracció. La lliçó és que tot és vàlid per a l’artista que necessita expressar-se i que aspira a crear alliberat d’automatismes i de prejudicis".
Afif es defineix a si mateix dient «Sóc un amateur, un diletant. Admir a aquests joves capaços de manejar amb mestratge la tècnica. Jo no la tinc. De fet, crec que no en domin cap i no és falsa modèstia. No sé dibuixar ni pintar».
