inici

Cap Vermell

Mor l'actor gabellí Joan Maria Melis i Alzina

Als 92 anys, després d'una dilatada carrera artística


 "...sé ben cert que més d'un, sobretot entre el jovent, es pot demanar: "i aquest d'on surt ... ?". Idò passa que jo som "Mengol", de Can Tasà, de Son Poca Palla i d'allò que va ser Can Vicenç, assuaquí devora, a sa costa den Capet. Amb aquests honrosos antecedents no vos ha de venir gaire de nou que sàpiga fer llata i corda". Pregó de 2002 del Mercat Medieval



El món del teatre de les Balears està de dol aquest dimecres per la mort de l’actor de Capdepera Joan Maria Melis als seus 92 anys. Amics i companys de professió han lamentat la seva pèrdua a les xarxes socials. Pocs obituaris senyalen la seva gabellinitat, per això hem rescatat el pregó del Mercat Medeival de 2002 on ho diu ben a les clares i que, de fet, sempre en presumia orgullós.

Melis va dedicar gran part de la seva vida professional al teatre. Va fundar l’Agrupació de Teatre Regional (1947) i es va incorporar en 1950 a la companyia Artis. Després d’uns anys d’activitat, va començar a col·laborar amb Xesc Forteza.

En el teatre Principal de Palma va participar en diverses produccions, entre les quals destaca ‘Dins un gruix de vellut’ (1997), d’Alexandre Ballester, amb la direcció de Juan Arrom i Mateu Grau; ‘Sopar de noces’ (1998), de Bertolt Brecht, amb la direcció de Pere Fullana; ‘Els enamorats’ (2001), de Carlos Goldoni, dirigida per Rafel Duran; i ‘El rei Pepet’ (2005), de Pere Capellà, amb la direcció de Pere Noguera.

El 2004 va rebre el premi Honorífic a la trajectòria per part de l’Associació d’Actors i Actrius de les Illes Balears. Una de les seves interpretacions més recordades va ser el 2009, quan va interpretar al pare Cristòfol a la sèrie d’IB3 Televisió ‘Mossèn Capellà’ i on va aconseguir un gran èxit.

En una entrevista, fa nou anys li demanaven:

-Què és allò més important que heu après en vuitanta-tres anys d'existència?
- Procurar ser bona persona. No deixar-me influir gaire, ni per un llibre, ni per una obra escrita ni per una obra d'art. Ésser jo mateix. Allò que deia Costa i Llobera: "Siau qui sou".

 Ben cert! 

A continuació teniu el pregó sencer que va fer l'any 2002 per inaugurar el Mercat Medieval:


PREGÓ DEL MERCAT MEDIEVAL 2002 a càrrec de Joan Maria Melis

Senyora, digníssimes autoritats, benvolgudes i benvolguts gabellins,

Siau ben arribats tots, un any més, al mercat medieval de Capdepera. Un mercat que, a poc a poc, i any rere any, es consolida a aquestes contrades -i com no podria ser d'una altra manera- en aquest Castell. Castell que em fa l'efecte deu romandre una mica astorat amb tanta de bulla, amb tant de color i amb tant de sabor i, tanmateix, farcit de tants de sabors.
1 per què es fa aquest mercat medieval? Idò, vet aquí que es fa perquè els visitants, ja siguin gabellins o forans, puguin experimentar sensacions d'un temps que ja ha passat. Temps i situacions que no hem viscut, però dels quals tenim una referència històrica latent i, si m'apurau -encara ara- oral.
Dins d'aquest mercat gaudirem de productes alimentaris preparats o conservats com es feien en temps immemorials. També -trescant- trobarem objectes no prefabricats, que en alguns casos podrem admirar en directe com es confeccionen... O sia: allò que tothom coneix -i valora- com a Artesania. En estat pur i amb majúscules.
Pel que fa a aquesta artesania que suara esmentava, no puc estar de dir que a Capdepera en tenim una ben dilatada experiència. Em referesc, específicament, a l'obra de palma, quefer que, fins no fa gaire, va estar ben estès i present a la vida de Capdepera. Jo mateix, de jovenot, n'he feta arreu, de llata i corda... i ferm que m'agradava... i encara ara!!
Aquí m'heu de permetre un incís personal, perquè sé ben cert que més d'un, sobretot entre el jovent, es pot demanar: "i aquest d'on surt ... ?". Idò passa que jo som "Mengol", de Can Tasà, de Son Poca Palla i d'allò que va ser Can Vicenç, assuaquí devora, a sa costa den Capet. Amb aquests honrosos antecedents no vos ha de venir gaire de nou que sàpiga fer llata i corda.
Quina meravella de senalles, senalletxus, capells, bresos, ventadors, graneres... i tantes altres coses que confeccionaven les nostres feineres padrines i mares... encara que era tota la família, gràcies a l'obra de palma, qui ajudava a arrodonir sous i jornals a l'entorn d'una economia familiar prou severa.
En definitiva... molta cosa s'ha perdut, de tot això. Però n'hem guanyat d'altres que intenten substituir allò oblidat i que ens ajuden molt en el present.
Posem la vista -ara- en la vitalitat i esperit que els nostres amics firaires proporcionen a aquest paisatge filomedieval. No tenen aturall... Per amunt, per avall, vestits, poc més o manco, com ara fa segles. I hem de dir "poc més o manco", perquè ¿a qui no li fa gràcia veure algun d'aquests simpàtics firaires amb tota una vestimenta "ad hoc" però lluint un bon rellotge de polsera o unes ulleres de sol d'allò més modern?
Personalment visc aquests contundents contrasts de forma ben plaent, ja que el petit esforç per abstraure'm, per no tenir-ho en compte, bé paga la pena per l'aproximació a allò que devia ser un mercat en aquells temps. I perquè tot pugui lluir com toca, resulta que l'instal•lam dins del Castell.
Podríem trobar un indret més idoni, més ajustat, més simbòlic per dur a terme aquest esdeveniment?
Deixau-me dir ben clar i llampant que no. Pocs espais -molts pocs- es podrien trobar a Mallorca que superin la magnificència en el seu emplaçament, la historia i també, per què no dir-hi, la funcionalitat del nostre estimat Castell. Castell sortosament dignificat i recuperat per al poble, i amb una encertada restauració que, a poc a poc, s'està duent a terme i que mai no agrairem prou.
Tot i amb això, estimats mercaders, vet ací tot allò que teniu a l'abast. Aprofitau-ho. Mostrau-nos els vostres productes i la traça de confegir-los i, tots plegats, ens podrem acostar a aquest esperit dels temps.
Recordau-nos com s'ho feien els nostres avantpassats per subsistir i sabrem fins on hem arribat.
Deixau-me dir que tothom necessita fer, ara o suara, en un moment o en un altre, una ullada enrere, i recuperar un poquet l'essència de col•lectiu gabellí. Necessitam refrescar la memòria per no caure en l'oblit de qui som, perquè, bé està renovar costums i acceptar allò bo de qui ha volgut conviure amb nosaltres a ca nostra, però estimades amigues i estimats amics, essent sempre qui som i, sobretot i per damunt de tot, defensant abrivadament les nostres peculiaritats i la nostra bonhomia,- els nostres bons costums i també, com no podria ser d'una altra manera, la nostra llengua, que tan malmesa es troba avui. No en volem cap, de "cubo de bassura". Dat i beneït, més m'estim un bon “poal de fems” per abocar-hi tot allò que ens faci més nosa que companyia. Per acabar, veig en aquesta iniciativa, en aquest basar medieval, una bona fita, per, com a mínim, acostar-nos a aquell esperit del temps que ens ha configurat col•lectivament tal com som avui: un poble obert de pinte en ample a tothom i a tots els corrents, sempre -això sí- ferms en el nostre passat i amatents d'un futur solidari pròsper per a tots nosaltres i la nostra terra.
Només em queda per afegir que agraesc i don les gràcies a l'Ajuntament de Capdepera pel fet d'haver-me donat l'oportunitat de poder estar aquesta estoneta amb tots vosaltres.
Molts d'anys, bon mercat - aquest i tots els que vénguin- i que amb salut ens tornem a veure.
Joan Maria Melis Alzina
Castell de Capdepera, 18 de maig del 2002




Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:







Horaris C E Escolar