En la mar de boscos de fulla perenne, algunes illes d'arbres de fulla caduca  ens recorden que som a la tardor.

Dissortadament, no és dificil trobar fems pel bosc.  L'any passat denunciàvem la brutor que havia quedat després de les acampades de Setmana Santa al bosc de sa Mesquida, rere les dunes...







Així de belles és mostraven les dunes de la platja de sa Mesquida, un dissabte dematí del mes de novembre














A la llum del fanal...


Novembre 2010. La platja de Son Moll recupera la seva imatge més natural. Fora hamaques, fora  parasols, fora gent... la imatge d'un soleiat i tranquil dia de tardor ens retorna la sensació de pau i tanquil·litat, lluny del trull de l'estiu.




La silueta - l'horitzó - d'algunes grans ciutats, retallant-se sobre el fons del cel, s'ha fet tan famosa que, en alguns casos, les identifica. L'skyline, aquesta línia del cel de Cala Rajada, amb can March en el centre, és molt més modesta i molt menys famosa. Però no digueu que no és tant o més poètica i evocadora que la de qualsevol gran urbs.




Quan cauen quatre gotes ( o algunes més) aquest carrer es transforma en un gran bassiot. 









Aquest és un banner a Diari de Balears divendres dia 15 d'octubre.

   No voldríem embafar els nostres lectors amb la Mostra de Llampuga, i menys parlant dels plats que allà s'oferiren.
   És cert que fa dies que en parlam, escrivim i "penjam" vídeos, però es tracta d'un desdeveniment del qual ens sentim orgullosos i ho volen fer saber.







   Algunes botigues de Cala Rajada, prop del port, solen penjar a les seves façanes aquests ramellets de prebes.


    No tenen l'espectacularitat d'alguns municipis de Mallorca, com Marratxi (on és tradicional assecar els pebres vermells a les façanes de les cases), però no se pot negar que aporten una nota de color.


  Tot un putpurri de prebes, de tot color i mida.








Cada vegada que s'organitza una activitat a l'Auditori del Cpa Vermell s'ha de llogar una alternadora.



..I és que sempre hi haurà un lector que s'hi fixarà!

Sense elles, evidentment,  la Mostra no tendria raó de ser


Els colors de la tardor