Ja diu l'adagi que no hi ha temps que no torn. I si no, aquí en teniu un botó per mostra. La Nit de les Verges és una vella tradició que vol commemorar una antiquíssima tradició -que no història- que es remunta al segle IV, quan Santa Úrsula i 11.000 verges (o eren 11?) foren martiritzades en negar-se a accedir a les pretensions carnals d'una tribu d'huns que les havien fet presoneres.

D'aleshores ençà, amb més fervor unes temporades que les altres, aquesta tradició d'honorar les verges s'ha mantingut arreu. També a Mallorca, d'ençà de la Conquesta, per bé que, amb el pas dels segles, ha anat evolucionant fins a convertir-se en un motiu de diversió. A ca nostra, durant molts d'anys, la festa de la vigília de Santa Úrsula havia gairebé desaparegut, però enguany ha reaparegut amb força, gràcies a un grup d'entusiastes que no es resigna a perdre aquesta celebració ancestral (a la fotografia podeu identificar el personal).

És la festa dels bunyols... i altres herbes. Beure imenjar, però, sobretot, cantar. Fer serenates, alegrar els carrers del poble, il·luminar la nit del 20 d'octubre amb els sons de les guitarres i de les veus, rememorant les cançons de tota la vida, vetllant per la tradició.

I parlant de cançons, aquí en teniu una de pròpia d'aquests dies:

Per les Verges te vaig fer
música de sis tocades,
sis pessetes m'ha costades
i si ets verge, no no sé.