Els tallers infantils , el concert de la Coral s'Alzinar i la revetlla omplen el dissabte de Sant Bartomeu 2011

   Els actes festius d’aquest dissabte de Sant Bartomeu començaren a les 18 hores, amb els tallers infantils al voltant dels instruments musicals populars. Es tractava de “L’estand dels instruments”, una activitat organitzada pel Consell de Mallorca que es dividí en dos apartats. Primer, el taller de la ximbomba a càrrec de Jordi Cloquell, que apropà aquest instrument popular als més petits, fent-lo sonar i aorofitant per cantar algunes gloses. Cada nin se'n dugué una petita ximbomba i un quadern per pintar. La segona activitat, a càrrec de Xesca Puigcerver, va versar sobre els instruments de la natura.

   A les 21 hores, la Coral s’Alzinar ens oferí el seu tradicional concert de Sant Bartomeu a l’església de Capdepera. Sota la direcció d’Elionor Gómez-Quintero Garau, els components de la coral  - juntament amb un bon grapat d’instrumentistes (piano, flauta, violins, xeremies...) -, ens oferiren un variat repertori de cançons. La primera part, pque anomenaren c"ançons del món", consistí en la interpretació de vuit cançons populars de diversos països: Perú, Brasil, Sud-àfrica i Nova Zelanda. A la segona part interpretaren les Danses polovtsianes (El príncep Igor) d’Alexander Borodin, amb la col·laboració dels músics i  de les ballarines  Maria del Mar Palmer i  Mª Antònia Servera, i per acabar l’obra "Quatre Illes" de Joan Valent.

   Per acabar la jornada, la revetlla de Sant Bartomeu reuní quatre grups que animaren de valent la gent que omplia la plaça des Sitjar. Com sol ser habitual, a les primeres hores els grups interpretaren les clàssiques cançons de “verbena” de tota la vida. Les orquestres "Mitjanit" i  "Gran Casino" arrastraren a la pista de ball a molts de gabellins i gabellines, mentre altres escoltaven les melodies des de les cadires. Amb l’inici del tercer grup "Donde estabas tu?", l’ambient i el públic canviaren amb la música dels 80 i 90. Per acabar, els "Pirates pirats", un grup ben divertit i marxòs, aconseguiren mantenir la gent botant i xalant fins a les set de la matinada, moment en què s’incià la Diana Florejada. Això sí, després de prendre una boma xocolata amb ensaïmada.