Pep Vila:
un pregó per a la recuperació
de les tradicions















PREGÓ DE SANT BARTOMEU 2011

Bones tardes, vilatans i vilatanes de Capdepera. Aquesta cançoneta que heu escoltat és el Copeo de Capdepera, una música que es feia servir durant la capta de Sant Bartomeu. I aquesta cosa que podeu veure aquí és un cantiret de vidre, un vaixellet, una testa coronada o una almorratxa.

Cercant informació del que significa cada cosa, n’hi ha que no surten en el diccionari, però el més sorprenent (com tot aquest pregó que, des del dia que el vaig començar fins al dia d’avui, tot han estat sorpreses), és que vaig trobar la paraula almorratxa a l’Alcover, i diu això: Càntir de vidre o metall amb molts de brocs, que serveix per tenir-hi aigua d’olor; castellà: almarraza.

En els balls antics de festa major, a la  costa de Llevant, els paradors designaven les donzelles que havien de ballar, tirant-los aigua d’olors amb l’almorratxa. Encara es conserva, en aquesta comarca, el “ball de l’almorratxa”, a l’acabament del qual tiren enmig dels balladors una almorratxa, que es trenca i escampa l’aigua olorosa que conté.

El dia que na Pilar Garcia i na Margalida Servera vengueren a ca nostra per demanar-me si volia fer el pregó de les festes d’enguany, em digueren: “Amb tu volíem xerrar”. En dècimes de segon vaig respondre que jo, de política, no en som res. I em digueren que no, que el que volien era demanar-me si jo volia fer el pregó de les festes de Sant Bartomeu 2011. A l’instant vaig dir que sí, em va sortir una rialla d’orella a orella i em demanaren què em passava, i els vaig respondre que ja sabia de què el faria.

Des de ben petit, sempre m’ha agradat la festa, sigui del tipus que sigui, amb menció especial a la festa popular. Quan es va reestructurar l’Obreria de Sant Antoni, vaig passar a formar-ne part i a mantenir relació amb les paraules que es fan servir en aquest organisme, com obreria, obrer, clavari, baciner, etc. Això, al principi, sonava a xinès, però em va venir la inquietud de descobrir més coses sobre les obreries del nostre poble. Cada obreria tenia un sant, o un parell i, com és lògic, un sant, una festa.

Un dia, per casualitat, a la biblioteca, d’això ja en fa més o manco dos anys i busques, em va venir la idea de cercar en el Costumari Català, de Joan Amades, qualque referència, notícia o nota sobre Sant Bartomeu a Capdepera. I, quina va ser la sorpresa? Que sí que hi havia escrit, no molt, però escrit. És per aquest motiu que el pregó de les festes de Sant Bartomeu que m’han comanat serà sobre el ball de Sant Bartomeu, la música que servia per arreplegar doblers per pagar les despeses de la festa.

Sant Bartomeu, patró de Capdepera, va tenir obreria pròpia des de 1858, segons diu el primer llibre de comptes, i va ser dissolta l’any 1977, essent capellà del poble Mateu Gomila.

El ball de Sant Bartomeu, transcrit per Joan Amades, segons música recollida per Mn. Antoni Pont i Llodrà, de Manacor, és descrit de la següent manera:

A Mallorca celebrava la seva festa el lloc de Capdepera, festa que s’havia distingit per una curiosa particularitat en la dansa. Els balladors del copeo portaven al cap un cantiret de vidre de tall airós i delicat, i tota la gràcia del ball consistia a evolucionar sense perdre cap punt de la dansa i sense que els caigués el vaixellet. Vers la darreria del costum, perdut fa molts d’anys, ja només ostenta el cantiret de vidre el clavari de Sant Bartomeu, que era qui curava de l’organització i de l’ordre del ball. Aquest personatge es passejava ostentosament pel ball, amb la testa coronada pel delicat atuell, que li donava categoria i que venia a constituir un signe d’autoritat i distintiu del càrrec. Ben segur que originàriament portaven una almorratxa amb aigua almescada, amb la qual devien perfumar les balladores.

Després de pensar molt sobre la troballa, vaig treure’n dues conclusions:

La primera és que era una capta, i el més segur és que se solia fer el dissabte de la festa.

La segona és que la música és totalment de l’estil de la comarca de Llevant, amb instruments característics: guitarra, guitarró i violí. Fa servir els mateixos acords i notes que les jotes i les mateixes, la qual cosa significa que els que sonaven el ball de Sant Bartomeu podrien ser els sonadors de jotes i mateixes que hi devia haver en el poble, que no tenien cap mena d’estudi musical. D’aquest estil podem trobar “Sant Joan Pelut”, de Sant Llorenç, i la capta de Sant Marçal, de Felanitx.

I ja per acabar aquest pregó, m’agradaria que aquesta música, feta pels nostres avantpassats, quedàs d’alguna manera dins el calendari de les festes de Sant Bartomeu. Es podria fer servir com a “oferta” el dia de l’ofici en honor del sant.

I ara, des del més endins del meu cor, vos vull desitjar que passeu unes bones festes i, com diu el meu amic Llorenç “Mestrès”, salut, i que l’any que ve no en falti cap.

VISCA SANT BARTOMEU I VISCA CAPDEPERA!

Pep Vila