Gran èxit del I Simposi d’arquitectura, arqueologia i turisme

     Els dies 5, 6 i 7 de maig, el Centre Cap Vermell de Cala Ratjada va acullir el I Simposi d’arquitectura, arqueologia i turisme, “Tresors del patrimoni europeu com a imatges i motors turístics dels municipis”. Tretze ponències, alguns debats i la visita, a diferents indrets d’interès de la contrada, varen constituir, en resum, les activitats d’aquesta convenció.
   Les conferències varen tractar temes tan diversos com el nucli arqueològic de Santo Tomé a Plasència, l’Església de San Juan Bautista a Burguillos del Cerro (Badajoz), el Teatre Romà de Cartagena, Barcelona com a ciutat del passat i present, o Palma, una ciutat emmurallada i intervencions en el patrimoni de Mallorca, entre d’altres. Totes elles, pretenien donar a conèixer les actuacions de posada en valor d’elements patrimonials, ensenyar algunes intervencions realitzades, ajudes i efectes econòmics i socials que d’aquestes se’n deriven. També es varen mostrar les polítiques europees existents en matèria de patrimoni i turisme cultural actuals.



   La trobada va contribuir a que experts en el tema, de la Península (Càceres, Badajoz, Barcelona etc.) i i’illa, es coneguessin i parlassin de casos concrets, aportant perspectives diferents. L’estada dels conferenciants convidats en el municipi va esser d’allò més satisfactòria, segons s’ha pogut saber a través dels diferents correus electrònics. Pel que fa al públic assistent, una quarantena de persones es varen inscriure al simposi.
Visita al castell de Capdepera, la torre de Canyamel, Bellpuig i S’Illot



   Malgrat dissabte matí es va aixecar mig ennigulat, això no va esser cap impediment perquè més de vint persones iniciassin el recorregut, per tal de conèixer in situ, exemples d’intervencions en el patrimoni així com de les estratègies utilitzades per mostrar les diferents construccions al públic, per fer-lo atractiu i així promoure el turisme cultural.
   Ja en el cim del Castell, l’arqueòloga Catalina Garau, contava la funció estratègica del punt on s’ubica la fortificació i sobretot de la torre d’en Nunís, des de la qual, antigament, en un dia clar, es podia veure l’illa de Menorca (ara el mateix efecte es produeix en el terrat de l’Església). Aquesta antiga construcció fou escenari del Tractat de Capdepera, relacionat amb la rendició dels musulmans de Menorca. Des del terrat, els assistents varen intentar imaginar-se com era el conjunt de la fortalesa del Castell, en temps antic. Segons l’arqueòleg Bernat Oliver, aquesta va arribar acollir 150 cases, que donaven refugi a 500 veïns de la contrada, els quals s’hi amagaven, amb els seus animals, quan, es produïen atacs o invasions des de la costa.
   La visita va continuar a la torre de Canyamel. A la sala inferior, un vídeo de Lluís Casasayas mostrava els assistents els diferents usos que ha tengut aquesta construcció del s XIII, la qual es va aixecar per tal de fer front a l’amenaça que sovint venia de la mar.




   Després de dinar en el restaurant de sa Porxada de sa Torre, just a la vora de l’esmentat monument, tot el grup es va dirigir a un lloc que no va deixar a ningú indiferent. Ubicat enmig d’alzinars, sobre una petita elevació, el monestir de Bellpuig, és un conjunt monumental, construït entre 1240 i 1425, pels monjos pre-mostracenses. L’arqueòloga Helena Anglada va destacar la funció econòmica d’aquesta petita comunitat, just després de la Reconquesta per Jaume I.



   El poblat talaiòtic de S’Illot va esser la darrera construcció visitada. Enclaustrat dins una “murada” d’establiments hotelers i carrers de la urbanització de sa Coma, s’aixeca un dels jaciments més importants de la cultura talaiòtica i posttalaiòtica de Mallorca. L’arqueòleg, Josep Merino, es va encarregar d’explicar l’evolució del mateix, tot seguint una ruta marcada, en la qual destacaven una sèrie de miradors de fusta, que passaven, com si fos una plataforma flotant, per damunt del jaciment, respectant-lo en tot moment. Aquí es va poder apreciar la funció de l’arquitecte, a l’hora de donar a conèixer un element patrimonial. Un clar exemple d’estratègia per mostrar unes restes arqueològiques al visitants, des d’una visió un poc més enlairada.