El recent temporal de llevant 
                               causa malestar i preocupació entre els pescadors


fotografia: Jaume Faba

Ens hem ocupat, aquests dies, del temporal de llevant que ha assotat la nostra costa i ho hem il·lustrat profusament amb fotografies, bona part de les quals ens han estat remeses pels lectors de "Cap Vermell". Imatges espectaculars en gairebé tots els casos, que donen compte de la força de la mar rompent, o batent contra el mur del moll de Cala Rajada.

Però, a més de regalar-nos belles instantànies, aquest temporal ha reproduït entre els pescadors del nostre port uns vells temors que semblaven enterrats. I és que, des de la construcció del nou braç, en la dècada dels 70, la part interior del moll resultava un refugi relativament segur, i no com abans, quan les barques del bou se n'havien d'anar a cercar refugi a altres ports. Aleshores, com així aquest temporal ha sembrat la inquietut entre els nostres mariners?

Distints membres de la Confraria, que la nit del dimarts hagueren de vetlar, davant el caire que anava prenent la situació de les barques, ens explicaren que això no havia succeït amb cap temporal de llevant des que es va fer el moll nou, i que l'única modificació recent en les condicions de la zona és la del nou espigó del moll esportiu, que es va fer l'any passat, més fora i més llarg que l'antic. La part de les barques del bou, la més tranquil·la, va veure's sotmesa, en aquesta ocasió, a correnties de força inusitada que feren tèmer per la integritat dels vaixells o que, fins i tot, poguessin arrabassar els norais.

Entre els professionals, l'opinió generalitzada és que els canvis produïts en el port esportiu són la causa directa d'aquesta empitjorament de les condicions de seguretat del moll, i es demanen què podria haver arribat a passar si l'ampliació del club nàutic hagués abastat tot el Racó de ses Graneres. Les onades del llevant van a morir a aquesta part immediata al port, allà rompen i es desfan, mentre que la presència de nous elemnts massisos, com ara un espigó, el que fa és escopir-les, rebutjar-les en direcció contrària. A més, l'amplària de la boca d'accés a la part del moll vell és ara menor i aquest embut també contribueix a augmentar la força de l'aigua en el seu recorregut.

Pel que s'ha pogut veure en aquesta ocasió, hem de pensar que la teoria és una i la realitat una altra, i que a hores d'ara el nostre moll sembla haver fet una passa enrere en qüestio de seguretat. El problema és que arribaran nous temporals de llevant, i segurament n'arribaran de més violents que aquest que acabam de viure. No voldríem haver-ho de lamentar, però no pinta gens bé, tot plegat.