Sense sorpreses en el congrés d'Unió Mallorquina: el gabellí Miquel Àngel Flaquer, elegit president
El dissabte dia 11, en el Teatre d'Artà, el XI Congrés d'Unió Mallorquina va ratificar allò que, d'alguna manera, ja estava escrit: que el polític de Capdepera, Miquel Àngel Flaquer assumís la presidència del partit. I ho va fer amb el 73% dels vots, davant 98 compromissaris que preferiren votar en blanc.
La nova executiva que ara presideix Miquel Àngel Flaquer, estarà integrada pel secretari general, Damià Nicolau, i per Miquel Ferrer, Francesc Buils, Josep Melià, Joan Monjo, Joan Cerdà, Maties Barón, Guillem Ginard, Cati Julve, Mateu Cañellas.
Flaquer va manifestar a la premsa que UM "no és de ningú" i que "no es pot perdre ni un minut més amb enfrontaments inútils", tot recordant les disputes internes dels darrers mesos. El nou president no vol sentir parlar de famílies i sí de "dedicació, valentia i feina".
Amb tot, i com recorden distints mitjans de comunicació, aquest congrés no garanteix l'estabilitat absoluta d'UM, atenent de manera especial la "qüestió" de Palma.
"Cap Vermell", a més de donar-li l'enhorabona, desitja al nou president d'Unió Mallorquina tota la sort del món, des de la confiança en la seva capacitat de negociació i de treball.
La nova executiva que ara presideix Miquel Àngel Flaquer, estarà integrada pel secretari general, Damià Nicolau, i per Miquel Ferrer, Francesc Buils, Josep Melià, Joan Monjo, Joan Cerdà, Maties Barón, Guillem Ginard, Cati Julve, Mateu Cañellas.
Flaquer va manifestar a la premsa que UM "no és de ningú" i que "no es pot perdre ni un minut més amb enfrontaments inútils", tot recordant les disputes internes dels darrers mesos. El nou president no vol sentir parlar de famílies i sí de "dedicació, valentia i feina".
Amb tot, i com recorden distints mitjans de comunicació, aquest congrés no garanteix l'estabilitat absoluta d'UM, atenent de manera especial la "qüestió" de Palma.
"Cap Vermell", a més de donar-li l'enhorabona, desitja al nou president d'Unió Mallorquina tota la sort del món, des de la confiança en la seva capacitat de negociació i de treball.
