Després de la intensa pluja ve el sol. I així va ser com un dematí dissabte dia 13 d'Octubre de 2018, un grup de components de l'Associació de Premsa de la Part Forana es reuní a Caimari en XVI trobada habitual dels amics de la premsa local. El president, Rafel Oliver, juntament amb altres membres de la revista d'Andratx i d'Algaida o Sencelles, entre d'altres, ens esperava a Ses Deveres, un lloc des d'on començàrem la visita. Abans, però, un fabioler de Caimari i un xeremier d'un poble proper ens feren els honors de sonar (talment com si es tractés d'autoritats) durant el recorregut cultural que es realitzà per diferents indrets del poble. Antoni Seguí, que havia estat pregoner dins l'agost de 2018 al mateix poble fou el mestre de cerimònies i guia de la ruta que preparà per a l'ocasió.

Primer de tot, allà mateix, ens apropàrem al parc etnològic del poble, per a mostrar-nos els antics forns de calç, l'era o les cases de neu que hi havia com a model, a més d'una extensa varietat d'arbusts, fruits i plantes autòctones de gran interès com puguin ser la ruda o el ginebró, a més d'unes esponeroses arboceres plenes de fruits. Malauradament, el lloc es destinarà a la construcció d'una escola, tot i que es reubicarà el parc a un altre lloc. Seguidament, pujàrem per un camí empedrat que passava per la piscina municipal i ens portava cap a l'esglèsia de la vila; tot i així, primer visitàrem l'església vella, on va ser que es reuniren tots els assistents per parlar del present, passat i futur de l'Associació, amb uns problemes que es poden considerar encallats, com són els econòmics, que fan que no es rebin ajudes, de moment, per part del Consell, i que totes les despeses les hagi de sufragar l'Associació. La primera en intervenir va ser Maria, la responsable de la revista de Caimari durant molts d'anys, que parlà curiosament d'una altra revista: "Sa Comuna" un nom neutral per englobar els municipis dels voltants com són Caimari, Selva i Biniamar. La revista ja no existeix però conté nombroses entrevistes a personatges significatius i reportatges interessants, la manera de fer-la era per un sistema antic d'impremta, i les fotografies s'havien de preparar amb un fotògraf que s'havia de desplaçar al lloc. Ademés, algunes imatges s'havien de demanar per a la revista i tornar-les als seus propietaris. D'altra banda, un dels nous i joves responsables de la nova revista de Caimari, "Caymàritx", ens parlà de la situació actual de la revista: amb un repartiment porta per porta, han arribat a tenir uns 600 socis, gairebé quasi totes les cases del poble, amb l'esforç i la dedicació d'un grup de joves i d'experts que apliquen les noves tecnologies a l'edició d'una revista que surt en paper trimestralment.



D'altra banda, Joan Cabalgante comentà que la revista gabellina Cap Vermell va convertir-se en digital l'any 2007, quan algunes encara no ho havien fet. També es demanà per la situació actual de les subvencions i el president va mostrar el seu escepticisme sobre aquest tema, tot i que no descarta possibles ajudes, també comentà l'editorial conjunta que feren les diferents revistes de la part forana, que arribà a "incomodar" alguns dels responsables gubernamentals. D'altra banda, la responsable de la revista de Can Picafort, comentà en petit comité que els hi era difícil arribar a un gran nombre de socis. El responsable de la Veu de Sóller també intervingué en el debat i també parlà de la part econòmica i de com ho feien per tenir un periòdic (no "revista") que surt setmanalment al poble, gràcies també a les noves tecnologies i a la dedicació dels corresponsals. Aquests i d'altres s'hi dediquen gratuïtament, per vocació o per hobby.  Seguitament, Antoni Seguí, ens il·lustrà amb els diferents usos que se li ha donat a la petita i antiga església de Caimari, des de sala d'exposicions fins a reunions o altres menesters, en aquest punt Salvador de la revista "Bellpuig" d'Artà li demanà si s'oficiaven noces, al que Antoni li contestà que no, que ja no s'hi celebrava cap festivitat religiosa. Després hi hagué un berenar de coca per a tots els assistents.

Seguidament, es seguí la ruta amb Antoni per dins el poble, un lloc acollidor, on el sol desprenia la seva lleu calidesa que ens feia oblidar les gotes del dia passat. Ens aturàrem a un mirador, des d'on es podia contemplar part del poble i també el Puig de n'Escuder, refugi altre temps de musulmans i motiu de combats. Després anàrem a les escales, on les belles cases dels caimariencs romanien amb les portes obertes; algun emparrat hermosejava les façanes i les dones més feineres del poble traginaven algun cossiol. Érem a part d'amunt del poble i les belles històries ens agombolaven, algú demanà per veure el camí que pujava a la muntanya i li ensenyaren. Acte seguit, ens apropàrem a la tafona del poble, on hi havia els antics ormejos per fer oli: una tafona, els cadufos per pujar l'oliva al pis de dalt, els esportims...tot antic però que serví per fer-se una idea de la laboriosa tasca de treure el líquid daurat, matèria prima pels caimariencs i font de subsistència de les antigues generacions. També visitàrem un casal antic on la madona ens va rebre al seu pati molt amablement, entràrem fins la cuina i vàrem poder veure  l'ampli rebedor i alguns mobles antics. A més, el seu fill ens contà que la casa havia estat residència d'estiu del capità Barceló. Posteriorment, anàrem a l'església nova, la gran que hi ha a la plaça del poble, on les Verges Immaculada o Santa Bàrbara presideixen l'altar major, i on altra vegada Antoni, amb el seu posat d'amable bonhomia, ens revelà secrets de construcció com el trespol o la finalitat i ús de l'església.

Finalment, en una passejada cap a la carretera que es dirigeix cap al Restaurant sa Tafona de Caimari, on ens serviren un arròs brut, mentre parlàrem d'articles de revistes com la que porta Tomeu a Artà, "Bellpuig", o el nou projecte editorial dels redactors de la revista d'Andratx, que ha començat amb un llibre fotogràfic, i tot gràcies als consells d'alguns redactors veterans, curiosament d'aquesta revista Cap Vermell, que els hi explicaren el funcionament editorial de la seva experiència amb les publicacions que es fan, segurament les més nombroses en l'actualitat, de la premsa local. Des d'aquí els hi enviam tot el nostre suport i ànim. En definitiva, va ser una jornada intensa i maca, on el sol va tornar a lluir sobre les pàgines de totes les revistes que conformen l'Associació de premsa de la part forana.





Gràcies, companys, amics i a reveure!