Els darrers anys, quan arribava l'hora de fer la crònica de la festa de Tots Sants, sempre ens passava pel cap la idea d'aferrar l'escrit i les imatges de qualsevol altre any, amb aquell solellet que es repetia una vegada rere l'altra. Potser ningú ho hauria notat. Però enguany sí que els nostres lectors se n'haurien adonat, perquè aquest 2018 ens ha duit una festa passada per aigua, amb un temps que ha seguit l'onada d'inestabilitat del passat octubre, que tants de problemes ens ha causat.

A mitjan matí, amb una bona brusca, hi havia poc trull pel cementeri. Molts eren els que havien endreçat tombes, nínxols i panteons el dia anterior, i a primer cop d'ull tot donava la impressió d'un dia qualsevol, amb poques flors a l'exterior. Després, una visita més acurada ens feia veure que a les capelles no hi mancava l'embelliment floral i que aquesta ornamentació tan característica d'aquests dies s'anava extenent pel tot el recinte. 

De manera que el dia va transcórrer amb més calma que l'habitual, amb un punt melangiós, però  finalment va ser molta la gent que es va acostar als seus morts, en una jornada en què la tradició imposa una visita al cementeri. Fins i tot, com també sol ser habitual, no mancaren autèntiques obres d'art en l'adornament de les tombes.