inici

Cap Vermell

Comunitat de regants de Capdepera: renovació

Llorenç Alzina cedeix la presidència a Sergi Ruiz Gutiérrrez
Dos camps de golf i un centenar de propietaris són actualment els beneficiaris de la infraestructura


.

Llorenç Alzina i Rafel Terrasa, president i secretari, amb tota la seva junta directiva de la Comunitat de Regants de Capdepera, foren acomiadats  amb forts aplaudiments, com a eloqüent demostració de la gran tasca desenvolupada en el transcurs de 14 anys al capdavant de l’entitat. Aquesta tasca ha suposat un important impuls del projecte d'infraestructures per a la utilització de l’aigua provinent del tractament terciari de la depuradora, mitjançant l’embassament instal·lat en terrenys de Son Jaumell, amb l'objecte d'emmagatzemar aigua depurada destinada al subministrament gratuït per a reguiu dels horts de tots i cada un del centenar llarg d’afiliats a l’esmentada Comunitat. Aquests reben el manteniment i reparació d’avaries per part de la Conselleria d’Agricultura del Govern Balear. Els  dos camps de golf existents a Capdepera es nodreixen igualment del servei, amb un consum aproximat de 1.200 tones diàries.

Assemblea. Amb la presència del cap de servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la Direcció General de la Conselleria, Gabriel Vicens Font, i del regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Capdepera, els esmentats directius presentaren la dimissió de forma irrevocable. A continuació d’un seguit de deliberacions entre els nombrosos assistents a l’assemblea celebrada a la sala polivalent del Teatre  de Capdepera, es va postular per ostentar la nova presidència el senyor Sergi Ruiz Gutiérrez, qui va manifestar gran satisfacció per l’èxit  de la Comunitat a l’hora de rebre els beneficis pel rec de les finques i perquè, digué, no podia consentir que això es pogués perdre. Ruiz animà els assistents a adherir-se al projecte de la xarxa de distribució de l’aigua depurada que es va posar en funcionament l’any 2008, que a més no té cap cost i que funciona per sí sola, i es fa necessari conservar la infraestructura perquè, de cada cop, siguin més els usuaris. Seguidament, s’adheriren a la nova junta, en qualitat de vicepresident de Sergi Ruiz, l’empresari Bartomeu Massanet; tresorer, Pau Cerdà Tüffers; vocal-president del jurat supervisor de funcionament del projecte d’abastament, Sebastià Sureda Garau; vocal de junta, Miquel Alzina Nebot, i en qualitat de secretari, com a gestor independent, Bartomeu Melis Melis.

Sistemes de rec. Arran de la renovació de la junta tutelada des de l’Ajuntament de Capdepera quant al funcionament de la Comunitat de Regants, s'ha de dir que, precisament, en el Llibre del Repartiment de Mallorca que correspon al rei Jaume I, existeix el districte aleshores anomenat Yartan,que estava dividit en 61 alqueries. Incloïa uns sistemes de rec provinents dels molins, amb estructures pròpies d'Al-Andalús, denominats “andalusins”, dels quals en volem destacar una sèrie en el torrent que coneixem de Canyamel – posat que aquesta Comunitat de Regants  tingué els seus orígens primigenis com a “Regants del Torrent de Canyamel”, que durant un grapat d’anys fou presidida per Miquel Garau Aguiló, societat obsoleta actualment.

Al marge esquerre de l’esmentat torrent, antigament anomenat també de na Maians, es troba el molí de S’Alzinar, el qual rep l’aigua de la mateixa font existent en el frondós alzinar, mitjançant un parany construït per reconduir l’aigua a una séquia, on pot haver-hi una roda que es col·loca en el mateix carrerany del torrent i que, per l’acció del corrent, envia l’aigua per regar. Al marge dret del torrent trobam sa font de na Mateva, de la qual es nodreix la séquia que porta el líquid al molí de na Maians. Aquesta font ja estava documentada el 1365 quan, localitzant un molí, es diu urbi aqua procedit de font de na Mateva et del huyal Jacobi de Orpí discurrit. (Lliteres, 1971, p.433-434).

El molí de na Maians  està situat enmig d’un coster de l’elevació existent entre aquest torrent i el de sa Farinera, de forma que la séquia fa un llarg recorregut, mantenint la pendent mínima i delimitant una ampla zona que podria haver-se regat. A la sortida del molí, la séquia es divideix en diversos ramals que servien aigua a una gran extensió en què habitaven, segons informacions orals, almanco un centenar de famílies, a començament del passat segle. Actualment, tot allò roman abandonat. Al mateix marge dret, un poc més avall del parany del molí de s’Alzinar, hi ha un altre parany que porta l’aigua als molins coneguts com d’en Falunyes, o d’en Prebe, i d’en Lluquet, aquest darrer ja documentat amb idèntic nom el 1434 (Gili, 1983, p. 195).

Els esmentats molins tanquen també amples zones de rec. Actualment, un dels ramals que prové de na Maians s’uneix a la séquia que porta aigua, o portava, al molí d’en Lluquet, afegint-hi cabal. En el torrent de na Maians encara trobam un altre parany que permetia  regar uns horts i nodria el molí d’es Baladre. En aquest punt és on conflueixen els dos torrents i, a partir d’aquí, rep el nom de torrent de Canyamel, en el qual es practiquen altres paranys, recollint l’aigua de distints afloraments en el llit del torrent i regant extenses zones. L'aigua és transportada als molins d’en Massanet, de can Prohens, de can Deià, de sa Padrera i de n’Anyana. Aquests quatre darrers molins han desaparegut completament: solament resten ruïnes de la séquia, o del mateix casal, que roman en el record de la gent.

Aquest complex sistema hidràulic va rebre el qualificatiu de reial, és a dir, propietat del Rei, que es va reservar els molins en el moment de la Reconquesta. La denominació “andalusí”  implicava els drets sobre l’aigua, donant prioritat a la molta  de blat i ordi, fins al punt d’afirmar,  els veïnats,  que l’aigua de la séquia era per a ús exclusiu dels molins i els horts confrontants, la qual cosa va suposar l'existència de plets entre moliners i regants.

Són aquests, idò, els orígens primigenis de la Comunitat de Regants del Torrent de Canyamel, versus Comunitat de Regants de Capdepera, avui renovellada, refermada, i que, per defecte de tot quan fins aquí hem anat contant, es nodreix de l'aigua provinent de sa Bassa de Son Jaumell.

Bartomeu Melis “Meyme”



Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:















Tercer sector:
“L’acció social en marxa”

Horaris C E Escolar