L'encesa de fum de les talaies pels drets humans ha començat aquest dissabte a les 13.00 hores i ha recorregut més de 50 punts costaners i de l'interior de Mallorca.
Així mateix, torres, talaies, castells i campanars de diferents municipis s'han sumat a una jornada compromesa en «la defensa del patrimoni històric i el caràcter universal i inalienable dels drets humans, amb la denúncia del drama que sofreixen els refugiats en el Mediterrani», segons ha explicat el Consell de Mallorca.
El protocol s'ha seguit escrupolosament torre a torre amb la lectura d'un manifest i el posterior encès de fum, que s'ha iniciat a la Torre de na Pòpia, a Sa Dragonera.
Capdepera des de la torre de son Jaumell, a les fotos, i del Cap Vermell, Castell i la Torre Esbucada, s'han volgut sumar en aquesta segona edició del projecte 'Talaies de Mallorca. Torres de defensa dels drets humans', que ha tornat a engegar el sistema de comunicació costaner ideat per l'historiador i matemàtic, Joan Binimelis.
Aquest any, el Consell s'ha sumat a la iniciativa a través del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports, i al costat dels impulsors del projecte: el professorat de l'IES Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques.
El caràcter humanitari també ha rebut el suport d'Amnistia Internacional i del Fons Mallorquí de Solidaritat del Consell de Mallorca, així com la col·laboració en l'àmbit de seguretat dels Bombers de Mallorca i del Servei d'Emergències 112.
Foto Pep Lluís Pol: des de sa Talaia de Son Jaumell, A baix la torre des Matzoc, més amunt a l'esquerra, la Talaia Moreia. Més enllà la Victòria d'Alcúdia, i la més llunyana el cap Formentor. Tota la costa nord-est de Mallorca comunicada amb només 5 punts.
Com indica el manifest subscrit pels organitzadors de l'encès, «segueix sent necessari mantenir viva la reivindicació ajusto a la restauració del patrimoni arquitectònic així com, sobretot, en la qüestió del drama que sofreixen els refugiats».
En aquesta línia, en el manifest s'han denunciat «les condicions d'esclavitud al fet que són sotmeses aquestes persones abans d'iniciar el seu viatge incert, així com l'incompliment reiterat dels acords que arriben els països membres de la UE». «No podem, ni volem, callar i mirar cap a un altre costat davant aquesta situació d'injustícia flagrant», han declarat des de l'organització de la iniciativa.
MANIFEST 2018
Ara fa tot just un any molta gent es reunia per primera vegada en resposta a la crida del professorat de l'IES Marratxí i dels membres de la Societat Balear de Matemàtiques. Centenars de persones es congregaren al voltant d'aquestes torres de defensa que delimiten el nostre territori, amb la intenció de tornar a donar-los vida després de segles d'inactivitat.
Aquest, però, no era l'únic objectiu d'aquesta iniciativa simbólica, sinó que es va acompanyar d'una serie de reivindicacions: la primera, històrica, per recordar la figura del manacori Joan Binimelis -que va ser qui va idear el sistema de senyals de que formen part les torres-; la segona, patrimonial, com un toc d'alena sobre la situació de degradació en que es troben alguns d'aquests elements arquitectónics, i la tercera, humanitària, per reclamar, també, atenció sobre les condicions inhumanes i de privació dc drets a que es veuen sotmesos milers d'éssers humans quc protagonitzen allò que hem conegut com a crisi dels refugiats.
Un any després d'aquella primera acció, els fets no ens permeten ser gaire optimistes pel que fa a les nostres demandes. Hem deixat enrere l'any Binimelis, que era l'única reivindicació circumstancial, i cns trobam davant les altres reivindicacions, aquestes dc caràcter estructural: la patrimonial i la humanitària.
El Consell de Mallorca ha posat fil a l'agulla pel que fa a la defensa i a la restauració del patrimoni arquitectònic, però queda molt dc cami per recórrer i, en molts de casos, la degradació encara avança desgraciadament molt més ràpidament que les accions encaminades a aturar-la.
Ara bé, si en un àmbit no només no hem avançat sinó que hem anat enrere, ha estat en la qüestió dels refugiats: aturat el front de Grècia, gràcies a unes negociacions vergonyoses de la Unió Europea amb Turquia, la desesperació ha fet que aquells que cerquen una vida digna hagin optat per vies més perilloses, especialment la italiana i, de vegades, fins i tot la que té com a meta les nostres costes. La xifra de les victimes mortals ens és desconeguda, queda enfonsada a les aigües de la mar Mediterrània, juntament amb les embarcacions i els seus ocupants.
Enguany també hem conegut les condicions d'esclavatge a que són sotmeses moltes d'aquestes persones abans d'iniciar aquest viatge incert a lacosta de Líbia, un altre d'aquests països que rep compensacions de la Unió Europea per alliberar-nos del problema.
Mentrestant, els països membres de la UE incompleixen reiteradament els seus propis acords. Alguns, com Hongria i Polònia, s'hi oposen frontalment, i altres, com l'Estat espanyol, no diuen res, però fan tot el possible per no acollir la quota que els pertoca. I, per acabar-ho d'adobar, quan els refugiats aconsegueixen arribar, malgrat les traves, se'ls tracta, literalment, com a delinqüents i se'ls priva de I libertat i se'ls destina a centres d'internament.
No podem, ni volem, callar i mirar cap a una altra banda davant d'aquesta situació d'injustícia flagrant. Per això, avui ens tomam a reunir, aquesta vegada convocats pel Consell de Mallorca i amb el suport i la col• laboració del Fons Mallorquí de Solidaritat i d'Amnistia Internacional per reiterar el nostre compromís en la defensa del patrimoni històric i del caràcter universal i inalienable dels drets humans.
