Aquesta és la moció de suport aprovada per l'ajuntament de Capdepera a proposta del grup municipal de Guanyem Capdepera, en nom de la PAH, amb els vots a favor de Guanyem, Es Grup i Més, i l'abstenció de PP i PSOE.

Una vegada acabat acabat el Ple, una representant de la Plataforma va intervenir per a explicar les raons de la proposta, i aprofità per a queixar-se de la intervenció del batle.

Aquesta és la moció aprovada i l'intervienció d'Àngela Pons.

MOCIÓ DE SUPORT PER EXIGIR UNA NOVA LLEI REGULADORA DEL DRET A L'HABITATGE QUE COBREIXI LES MESURES  DE MÍNIMS PER FER FRONT A L'EMERGÈNCIA HABITACIONAL

Exposició de motius

I

L'actual crisi econòmica i l'augment de l'atur ha impactat de forma dramàtica a la vida de milers de persones, que a causa de les dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha fet que moltes famílies no puguin fer front a les quotes hipotecàries o de lloguer del seu habitatge habitual.

Això s'ha traduït en milers de desnonaments en tot l'estat espanyol i en el fet que centenars de milers de persones hagin vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, havent d'afrontar situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa i exclusió social, econòmica i residencial.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial des del 2007 fins al primer trimestre del 2015 s'han produït a l'Estat Espanyol 624.690 execucions hipotecàries, 8.178 de les quals al primer trimestre de 2015. A aquestes xifres alarmants cal sumar l'augment de les dificultats per afrontar el pagament del lloguer, que cada cop afecta a més persones. El CGPJ ha comptabilitzat la preocupant xifra de 397.954 desnonaments des del començament de la crisi en 2007 i fins al primer trimestre de 2015, i sols en el primer trimestre de 2015 ja s'han executat 9.917 desnonaments.

Estem enfront una situació d'emergència i vulnerabilitat habitacional que s'incrementa per l'existència d'un mercat de lloguer mínim, car i preocupantment especulatiu i per la manca d'un parc públic d'habitatge de social, menys d'un 2% dels habitatges construïts. Tot plegat constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. A més, com denuncia l'informe "Emergència Habitacional a l'Estat Espanyol", elabora per l'Observatori DESC i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, aquesta situació empitjora més pel fet que Espanya és el país d'Europa amb més habitatges buits, 13,7% del parc total (3 milions i mig de pisos buits segons el cens estatal d'habitatge de 2011).

 El context descrit de vulnerabilitat i emergència en el que es troba gran part de la població es tradueix també en un significatiu augment de les ocupacions d'habitatges. Una forma de fer efectiu el dret a l'habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social de qui s'ha vist obligat a aquesta forma d'accés a un habitatge.

També resulta alarmant el creixent nombre de persones afectades per la pobresa energètica, entesa com la dificultat per poder pagar les factures dels subministraments bàsics d'electricitat, aigua i llum. Els preus d'accés i consum d'aquests subministraments, que han crescut de forma exponencial, s'han tornat insassequibles per gran part de la ciutadania.

Aquesta funció d'emergència social que sofreixen les persones en situació de vulnerabilitat contrasta de forma aclaparadora amb els ingents beneficis obtinguts per les entitats financeres i les empreses subministradores.

II

La Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, en l'article 11, reconeix "el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per sí mateixa i la seva família, inclús alimentació, roba, i habitatge adequats i a una millora continuada de les condicions d'existència. Els Estats Integrants prendran mesures apropiades per assegurar l'efectivitat d'aquest dret...".

En el marc jurídic nacional, l'article 47 de la CE proclama el dret a un habitatge digne i adequat així com el deure dels poders públics de promoure les condicions necessàries i les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i l'article 33 declara la funció social de l'habitatge.

L'article 267 del Tractat de la Unió Europea declara la primacia del Dret Comunitari (STJUE 9/3/1978, Assumpte 106/ 77 cas Simmenthal) que desplaça el Dret nacional (article 93 de la CE, cessió de competències en relació a l'article 96 de la CE, els tractats internacionals celebrats formaran part de l'ordenament intern).

En relació al ja exposat anteriorment i concretant en l'àmbit que ens ocupa, la regulació del procediment d'execució hipotecària en la vigent Llei d'Enjudiciament Civil infringeix la normativa comunitària. Aquesta legislació és, per tant, il·legal, al ser d'obligatori compliment pel jutge nacional, suposant  un vici radical que determina la seva nul·litat de ple dret. En aquest sentit s'ha manifestat reiteradament diferents sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Cas Aziz, cas Sánchez Morcillo i cas Monika Kusionova).

A Catalunya es va presentar, el mes de juliol del 2014, una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la Plataforma d'Afectades per les Hipoteques, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC, recullin així el clam de la ciutadania preocupada per l'alarmant situació d'emergència habitacional.

Aquesta ILP es avui en dia una realitat. El passat 29 de juliol de 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Aquesta victòria en l'àmbit autonòmic ens demostra que fer efectiu el dret a l'habitatge es una qüestió únicament de voluntat política.

Amb motiu de les pròximes eleccions generals, la Plataforma d'Afectades per les Hipoteques ha fet públiques un conjunt de mesures de mínims que considera necessari i imprescindible incloure en una futura Llei reguladora del Dret a l'Habitatge. Aquestes mesures impliquen reformes profundes i valents però al mateix temps factibles, ja que en la seva major part ja estan incloses a  l'abans citada Llei 24/2015.

La situació relatada en aquest escrit aconsella la redacció de la present moció. 

 

EL PLENARI DE L'AJUNTAMENT DE CAPDEPERA DÓNA SUPORT A LES PROPOSTES PRESENTADES PER LA PLATAFORMA D'AFECTADES PER LES HIPOTEQUES I CONSIDERA NECESSARI INCLOURE LES SEGÜENTS MESURES  en una Llei reguladora del Dret de l'Habitatge:

1. Mesures de segona oportunitat:

• Dació en pagament retroactiva i condonació del deute (modificació de la Llei Hipotecària i de la Llei d’Enjudiciament Civil).
• Eliminar automàticament per part de les entitats bancàries, i sense petició prèvia del titular, les clàusules declarades abusives per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.
• No es podrà executar el primer i únic habitatge, tant dels titulars com dels avaladors, per exigir la seva responsabilitat, en ordre a considerar l’habitatge habitual com a un bé inembargable.
• Eliminar tots els requisits restrictius per accedir a la moratòria de desnonament i al Codi Guindos,  excepte habitatge habitual, deutor/a de bona fe i mancança de recursos. 
• 2. Lloguer digne: 

• La regulació del lloguer a favor de la part més feble dels contractes d’arrendament, els inquilins. Introduint mecanismes de seguretat en la tinença, estabilitat en la renda i allargant el termini mínim de durada del lloguer, com a mínim fins als 5 anys. Quan l’arrendatari pertanyi a un col·lectiu especialment vulnerable es produirà una pròrroga automàtica del contracte de lloguer si així ho manifesta, que serà obligada quan l’arrendador sigui un banc o un gran propietari d’habitatges.
• 3. Habitatge garantit:

• Les entitats bancàries garantiran un lloguer social per a les persones deutores de bona fe i les seves unitats familiars que, havent cedit el seu únic habitatge habitual en dació en pagament no disposin d’alternativa habitacional.

• Els grans propietaris d’habitatges, en especial les entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltor, entitats de gestió d’actius (inclosos els provinents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries) garantiran un lloguer social per a les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del seu habitatge i no disposin d’alternativa habitacional.

• Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer d’habitatges obtindran ajudes que les garanteixin evitar el desnonament.

• En cap cas es podrà desallotjar o desnonar persones en situació de vulnerabilitat, sigui per impagament de lloguer o ocupació en precari motivada per la manca d’habitatge, sense que l’Administració competent garanteixi un reallotjament adient.

• En el cas que es dugui a terme el lloguer social en un habitatge diferent al qual resideix la família o persona en situació de vulnerabilitat, aquest reallotjament es farà en la zona on tinguin les seves xarxes vitals i socials.

• Crear un parc públic d’habitatge mitjançant la mobilització dels pisos buits en mans d’entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltor, entitats de gestió d’actius (inclosos els que provenen de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries). L’Administració regularà per llei els mecanismes que facin possible l'esmentada mobilització.

• En totes aquestes mesures, el preu a pagar en concepte de lloguer social no superarà el 30% dels ingressos de la unitat familiar, incloses les despeses dels subministraments, d’acord amb els estàndards de Nacions Unides, sempre i quan els ingressos familiars superin el salari mínim professional 648,60€; en cas contrari, el preu a pagar en concepte de lloguer serà del 10% dels ingressos i els subministraments aniran a càrrec de les empreses subministradores (veure punt següent).
• 4.Subministraments bàsics:

• Impedir els talls dels subministraments bàsics, aigua, llum i gas, a les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat.

• El pagament dels subministraments bàsics per a les famílies en aquesta situació es farà d’acord amb la capacitat adquisitiva de la unitat familiar, sempre respectant els estàndards de Nacions Unides.

• Els costs associats a garantir aquest dret i el deute acumulat que no puguin ser coberts per les persones vulnerables seran assumits per les empreses subministradores.

5. Creació d’un Observatori de l’Habitatge:

• Observatori amb representació de les institucions i de la societat civil. S’encarregarà d’ investigar i analitzar la situació de l’habitatge a Espanya. Entre les seves funcions estarà fer cens periòdics d’habitatges buits, fer seguiment de les polítiques públiques i elaborar informes. Tindrà capacitats no només consultives sinó també de control, seguiment, denúncia, executives i de proposta legislativa.