Cada any repetim el mateix, perquè el guió no s'altera: les Completes que se celebren a les vespres de l'Esperança són l'acte més concorregut d'aquestes festes. En el Castell s'uneixen dos aiguavessos: l'estrictament religiós, amb la cloenda de la Novena, i el lúdic, amb torrada i música popular. I enguany ha estat igual. 

L'esglesieta va estar plena de gom a gom, per a assistir a una celebració presidida per mossèn Antoni Amorós, acompanyat per mossèn Pere Orpí. Aquest, com de costum, llegí el seu romanç del Castell. D'altra banda, el pregó, en aquesta ocasió, arribà per boca de Maria Antònia Nadal Sunyer, qui evocà el seu naixement en el carrer de ses Coves i la influència familiar, especialment de la seva padrina, en la devoció a la Verge de l'Esperança. Demanà la pervivència d'aquesta festa i ens convidà a treballar plegats per tirar endavant aquest poble. Podeu llegir el text complet del pregó a una altre notícia.

La torrada va anar més que bé, ja que, afortunadament, una petita amenaça de pluja va quedar en no res. Llonganissa, botifarrons, vi i dolços completaren una oferta gastronòmica de primer ordre.



I a la part musical, en Suso Rexach, amb la notable participació de Marisa Rojas i Esperança Sureda, s oferiren l'imprescindible “Aquesta terra ja no és seva”, tot un himne d'aquestes calendes. En Pep Vila hi posà ritme de jota i “Aires Gabellins” tot el millor del seu repertori. Diguem, però, que la gent va ballar poc.

Bona i completa vetllada, per tant, en una festa central en el calendari nadalenc.