Sóller "B" 1 - Escolar 3 

fotos arxiu BEST




Benvinguts siau, amics i amigues futboleres, estimats tots quan sou!

Tercera jornada de lliga jugada dins el mític camp de futbol de Can Maiol i tres punts més a dintre del sac; guardats i fermats! Segon partit jugat a fora casa i segona victòria. L'Escolar, ara per ara, és imparable. Això sí, tot s'ha de dir, el Sóller B un equip molt fluixet, tal volta dels més fluixos que trobarem dins aquesta lliga de l'ensaïmada; no debades ocupa l'últim lloc de la taula classificatòria amb zero punts. Però bé, massa bé està així!

Avui estic de rebaixes; sols us faré una mini crònica —més d'un ho agrairà—, doncs, per motius d'onomàstica, vaig haver de complir amb les obligacions familiars pertinents que tinc signades davant el mateix bisbe. Tals celebracions de disbauxa no en permetérem desplaçar-me a Sóller com era la previsió i el meu desig.

Anem per feines que és molt tard! L'alineació dels actors principals:

Toni López sota la barraca. Colau Sureda de lateral dret. Lucas de lateral esquer. Al centre de la salvaguarda escolàpia en Javi Maya i en Franco Ariel Lima —sona bé dit així, eh?—. Al doble pivot n'Isma Santos i Javi Barrantes. En Mateu Sansó pel carril dret i en Martín Ezequiel pel carril esquer. Com a mitja punta en Xisco Sanso. A la punta de l'ofensiva verda-i-blanca n'Abdou Khadre. Han sortit des de la banqueta els següents jugadors: Al minut vint-i-un i per lesió d'en Mateu Sansó en Miguel Ángel Ruedas. Al minut vint-i-set n'Hugo Sayago per en Martín Ezequiel; també per lesió —no hem guanyat per lesions, avui; fallida!—. Al minut seixanta-cinc Sebastian Flórez per Ismael Santos. No han intervingut al partit: Álvaro Fernández, Juan Pablo Mariani i Joan Ferrer. Haguera estat tot un detall per part de l'entrenador, ja que anàvem per davant en el marcador, haver donat qualque minutet a aquests tres bons i tendres jugadors; fer més de dos-cents quilòmetres per no jugar ni un sol minut és un poc mal de coure —així jo ho trob i així ho dic!—.


L'esquema de joc: coetern i com les piles Duracel. Un 1-4-2-3-1 que sembla donar uns resultats inqüestionables. «Sigan, sigan...» com deia aquell famós àrbitre!

Cal dir, segons les meves fonts, que l'Escolar ha tornat a ser l'equip que tant ens enlluernà al primer partit de lliga jugat a Maria de la Salut. D'altra volta la defensa ha estat ferma i equilibrada; talment un mur. Els dos pivots han regulat i temporitzat de manera sibil·lina les ajudes en defensa, transició i atac. En Xisco Sansó ha marcat la pauta i la diferència al centre de la mitja; no debades ha arrodonit la seva esplèndida actuació amb dos gols de bandera. Del bo d'en Mateu Sansó i d'en Fernández no podem dir, gairebé, molta cosa, perquè malauradament s'han lesionat molt prest. N'Abdou, com sempre, s'ha fotut un fart de córrer de mil dimonis; com corre aquest bon jugador de l'Escolar, no sé el que deu menjar... Des d'aquesta crònica desitjar a aquests dos bons jugadors que es recuperin al més aviat possible dels seus esquinçaments, doncs, l'equip els necessita de valent.

Destacar qualque individualitat és força complicat i agosarat per la meva banda. Crec que l'equip al complet, malgrat les primerenques lesions, ha estat treballador i convincent; molt bé a tota l'orquestra futbolera verda-i-blanca. Eh! Sempre cal recordar la feblesa del contrari de torn; aquests també hi han posat qualque granet d'arena o res, perquè la cosa sortís tan arrodonida. Al minut onze, a una de les comptades errades de l'Escolar, fruit de l'ensopiment del llarg desplaçament i, després d'una treta de banda, el Sóller s'ha avançat al marcador. Molt prest! Si a això hi afegim les dues lesions, quasi seguides, d'en Mateu i d'en Martin, puc dir que la cosa ha pintat molt malament.

Però bé, l'Escolar, amb els dallonses ben grossos i ben redons, ha anat guanyant metres i posant un orde militar a dintre del terreny de joc. Hi ha hagut ocasions per empatar a la primera part, però, entre nervis i precipitacions, la cosa no ha acabat de quallar. No ha sigut fins al minut cinquanta-nou, quan en Ruedas, a una fua de les seves, ha empatat el partit, amb un gol de bandera. Malgrat l'igualada, el control del matx no acabava de definir-se: una de teva i una de meva; però l'Escolar, peus a terra a dintre del terreny de joc, barram estret i mirada de ca rabiós, ha imposat la seva pessigada i pegada. Ha estat al minut seixanta-set quan en Xisco Sansó ha clavat dos gols seguits. Ha marcat un dos a un espatarrant i, només treure de centre, l'Escolar ha robat la bolla i Sansó, vingut amunt, marca d'una forta etzibada napoleònica el tercer i definitiu gol.

L'encontre ha quedat vist judicialment per sentència. El Sóller ha rendit les seves tropes a l'invasor de les terres de Llevant i ens ha donat la clau de les cases vacacionals de la vila sollerica. Tres puntets més i, ens emportem de cap a Capdepera, un bevent de merescuda victòria a la boca. L'Escolar, ara per ara, és el tercer classificat a sols dos esquifits punts del primer i segon classificat —qui ho diria!—.

El pròxim partit serà contra un anònim Viva Esports —que viva Espanya, deia en Manolo Graneres—. Ara, el sisè classificat després de perdre el lideratge i zero a dos dins casa seva amb el Cardassar B. Tota una penetrant i majúscula interrogant!

Per tancar la crònica, no em queda més remei que recollir el prec i el crit agònic realitzat, per part de l'únic aficionat que ens persegueix des de Republicà Dominicana. Ens demana, mans juntes en senyal de santedat, si seria possible, incloure al final, al mig o al principi, d'aquestes magres i envinagrades cròniques, la classificació de cada jornada. Esper que aquest exhort sigui atès des de la redacció de Cap Vermell. Perquè si no és fa així, m'hauré de comprar una sobredosi de paracetamol per esvair el maldecap que em produirà aquest aficionat tan exigent i, sobretot, radical.

Estimats i estimades tots quan sou, sobretot estimades, això és tot per avui!

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres


Nota de redacció: Ho farem cada tres o quatre jornades. tampoc hem d'embafar.