Jaume Amer "Taqueta"
Temporada 1971-1972
Jaume Amer "Taqueta" provà d'entrenar al primer equip però no va ser del seu gust i va preferir més continuar amb l'equip juvenil. Van realitzar una excel·lent temporada, en la qual els juvenils van fer campions de Segona Regional i van ascendir a Primera. Va ser una temporada històrica de l'equip juvenil.
Els juvenils solien jugar els seus partits disputats en “Es Figueral”, els diumenges al matí. Hi assistien molts de seguidors, ja que era un gust veure jugar l'equip i veure els nervis d'en “Taqueta” (o en “Manchita”, com anomenaven afectuosament al seu entrenador), en el banquet, dirigint amb encert el seu equip. En el camp, molt d'ambient, amb els companys i seguidors de l'equip juvenil, amb bufandes blanques i verdes, pancartes i banderes, que corejaven i animaven l'equip, amb una estrofa que es van inventar i que deia, referint-se al seu entrenador: “Taqueta, Taqueta, es cojonudo. Como Taqueta no hay ninguno. Taqueta, Taqueta”.
Juvenils entrenats per Jaume Amer "Taqueta". Drets: Miguel Zafra, Florencio Ferrera, Joan Sancho, Joan Pons, Joan Terrassa, Antoni Serapio, Joan Mercant, Pepin Terrassa. Acotats: Joan Bibiloni, Pepin Rodriquez, Alberto Cardiel, Damià Gelabert, Ciriaco Manso, Manolo Cuadrado.
L'Escolar, en determinat moment va voler canviar en “Taqueta” perquè es dedicàs només al primer equip. Els juvenils no van acceptar el canvi d'entrenador, i ja vestits, abans d'un partit, es van negar a jugar si en “Taqueta” no estava a la banqueta.
Respecte al primer equip de Capdepera, la Primera Regional” va ser una categoria molt forta. Llavors els campions ascendien a Tercera Divisió. En el grup B de Primera Regional, amb l'Escolar hi competien equips com el Margaritense (els milionaris), Murense, Campos, Binissalem, Sóller, etc. Entre ells es repartien, sota l'incentiu dels diners, els millors jugadors de l'illa. Per a bastants d'equips l'objectiu era l'ascens. Van ser anys de molta afició a l'illa, amb molta gent desplaçant-se amb els seus equips.
L'Escolar, seguint amb la idea de jugar amb els del poble, aquesta temporada va reforçar l'equip per tal de cobrir els llocs més fluixos, amb jugadors com Tomàs, migcampista de Palma, que havia jugat amb l'At. Balears i que treballava a Cala Rajada, o Toni Ferrer “Toro” i Biel Ginard, dos defenses que en temporades anteriors havien estat els més destacats amb l'equip del seu poble, l'Artà.
Drets: Manolo García-Plata (entrenador), Sevilla, Colau Nadal, Miquel Morey, José Garcia “Garrucha”, Miquel Bastard, Mateu Morey, Antonio Muñoz, Llucià Serra, Alfonso Muñoz (delegat). Acotats: Joan Pascual, Jaume Amer, Jesús Sánchez, Agustín Muñoz, Joan Terrassa, Toni Nadal, Miquel Garau “Betoven” (massatgista).
En l'últim partit de lliga d'aquesta temporada 1971-1972, en “Es Figueral” es van enfrontar el Margaritense i l'Escolar, i es va donar una anècdota molt curiosa: l'àrbitre del partit tenia prima del Margaritense, si aquest equip guanyava, ja que així es proclamaria campió; i alhora en tenia una altra del Murense, ja que si guanyava l'Escolar seria l'equip de Muro el que arrabassaria la primera plaça a l'equip de Santa Margalida. L'Escolar va perdre, quedà a la 13ena posició del Grup B de Primera Regional (formada per dos grups), en què es va proclamar campió el Margaritense, seguit del Murense. L'Escolar tenia 100.000 pessetes de prima del Murense si guanyava al Margaritense, però no va ser així. Aquest partit va ser notícia a la premsa balear, ja que l'àrbitre era molt conegut en els ambients futbolístics d'aquella època.
Miquel Bestard
