Un dels millors centrals que han jugat mai a l'Escolar








En Llucià Mercant "Castus" va néixer a Capdepera el 2 octubre 1933 (prest farà els 82 anys), està casat amb na Concepció Miro Coves, amb la qual han tengut tres fills: Catalina, Joan i Lourdes; cinc néts: Xisco, Enric, Llucià, Marta, Inés, i una besnéta, Aura. Alguns dels seus néts també està vinculat al futbol: aquesta temporada, el petit Llucià jugarà amb els cadets de l'Escolar, mentre que n'Enric ho farà amb l'equip de Primera Regional. En Llucià Mercant Sirer va jugar de defensa central a l'època daurada del club de Capdepera, a cavall dels anys 50/60, i també ho va fer amb el CE Artà. En aquells anys, l'equip de Capdepera estava íntegrament sufragat per la família March, representada en aquest cas per la dona de Joan March, la gabellina Elionor Servera.

Vam mantenir una conversa amb en Llucià, en la qual també va hi va ser present en Sebastià Ferrer “Maleter”, autor de la primera publicació de la història de l'Escolar. Va ser una llarga conversa en que ens va recordar el futbol d'aquella època. En Llucià ens va comentar que quan va néixer ja donava puntades de peu a una pilota de pedaç, perquè no tenien res més, però amb el pas el temps se'n va anar a jugar unes temporades amb l'Artà, per acabar la seva trajectòria com a jugador al Escolar.

Jugant amb l'Escolar, es lesionà del menisc. En aquells anys, les operacions de menisc eren molt delicades, i algun jugador operat a Mallorca havia de caminar molt de temps amb crosses. Dona Elionor Servera l'envià a Madrid perquè l'operessin allà. A l'aeroport l'esperava l'eminent cirurgià de Capdepera, Baltasar Covas (un carrer de Capdepera duu el seu nom), el qual l'acompanyà fins a la clínica on el famós doctor García Zabal (metge de l'Atlètic de Madrid) el va intervenir. Don Baltasar Covas va estar al seu costat tot el temps que durà la seva estada a Madrid i totes les despeses les sufragà la família March.

Un cop recuperat va seguir disputant partits, però les lesions eren bastant freqüents. Una de les vegades es va lesionar davant del cotxe que ocupava dona Elionor, la qual assistia al partit. Després, a petició del seu pare, perquè pogués treballar i ajudar la família, deixà el futbol com a jugador, als 24 anys.

  
Llucià Mercant, Tomeu Massanet,                              Llucià Mercant i Serra
Toni "Tòfol" i Paco Gambins

Aquí se'l recorda com un dels millors centrals que han jugat mai a l'Escolar. Altres jugadors del poble que van jugar al seu costat van ser, Agustí Pont, Paco Gambins, Toni “Tòfol”, Juanito Morey, Pascual (sabater), Tomeu Massanet, Tomeu Fuster, Sebastià Gual, etc. Alguns ja no es troben entre nosaltres. Durant aquells anys en què pagaren el futbol a can March, van ser molts els jugadors que van venir de fora a jugar amb l'Escolar.

A l'Escolar, en Llucià va tenir d'entrenadors en Capellano (Manacor) i en Matas (Palma). Més aviat, aquests entrenadors feien les alineacions de l'equip en els partits, perquè entrenaven poques vegades junts, només els dissabtes que venien els jugadors forans al costat dels de Capdepera feien algun entrenament. La tècnica, cada jugador l'aprenia pel seu compte. Avui en dia, els entrenadors, especialment en el període de formació, ensenyen tots els gestos tècnics i la manera de tocar la pilota, a fi que s'hi familiaritzin i automatitzin tots els moviments.

A en Llucià li agradava més disputar els partits de fora. En un partit a Muro el van agafar per la samarreta i el van treure del terreny de joc. A Campos, una vegada, no el deixaven sortir del camp. Des que es va retirar no ha deixat d'assistir a partits de l'Escolar, especialment per veure els seus dos néts. Ara, veient la catifa on s'està jugant i els entrenaments que es fan, pensam que en Llucià, amb aquestes condicions, hagués arribat a internacional.

Desitjam molts anys de vida a en Llucià, que pugui continuar assistint als partits que juguin els seus néts, i que nosaltres puguem estar a al costat d'aquesta persona que als seus 82 anys gaudeix d'un excel·lent memòria.

Best

(Les dues fotos antigues són del camp de futbol que es trobava a Cala Rajada, aproximadament en el polígon que actualment formen els carrers Juan S. Elcano, Castellet, Campet i Pizarro. A una de les fotografies, al fons, es pot veure el campanar de l'església.)