Passejant pels boscos de Capdepera es poden veure nombrosos exemplars de l'orquídia Himantoglossum robertianum, alguns autors la denominen barlia robertianum. Popularment se coneix com "mosques grosses" o "orquídea gegant",
És la més grossa i primerenca. Sol sortir a les voreres dels camins, a camps sense cultivar i als marges de pinars i garrigues. Al nostre municipi és bastant abundant i com que és molt grossa, també és molt vistosa.
De presència bàsicament mediterrània i a totes les nostres Illes. No és una espècie amenaçada però com totes les espècies naturals és molt desaconsellable collir-ne. Malgrat tot, si l'hem de collir ha de ser tallant-la pel tronc ja que és un geòfit (de patata o ceba) i així a l'any següent torna sortir al mateix lloc (mai arrabassar-la amb la ceba).
Es tracta d'una orquídia robusta i cridanera, que pot arribar a un metre d'alçada, amb tiges gruixudes i fulles amples, carnoses i de color verd brillant. Les inferiors, que es disposen patents i constitueixen una roseta basal més o menys definida, arriben fins 30-35 cm de longitud. Les mitjanes i superiors van sent més petites, envolten a la tija i acaben prenent aspecte bracteiforme. Inflorescència nodrida, d'aspecte entre cilíndric i cònic. Flors de tons purpuris a rosat-verdosos. Label amb 3 lòbuls i marge ondulat.
De floració primerenca, entre gener i abril.
La Wikipedia diu d'ella:
Himantoglossum robertianum
Orquídia Gegant
La orquídia gegant , o orquídia de llargues bràctees ( Himantoglossum robertianum ), és una orquídia terrestre europea . En principi va ser descrita sota el nom de Orchis robertiana per Loiseleur, que l'havia dedicat al seu amic botànic G.-N. Robert, a continuació es va cridar Barlia robertiana (nom assignat per Greuter), i recentment ( 1999 ), Pierre Delforge el va vincular al gènere Himantoglossum .
L'epítet robertiana indica ser l'orquídia de Robert, en honor del botànic francès Gaspard Nicolas Robert (1776-1857).
Localització i hàbitat
Planta vivaç que es troba distribuïda per tot el mediterrani que en principi es desenvolupa sobre sòl de calcàries: garrigues , llocs herbosos, males herbes, clars de boscos, talussos, vora dels camins.
Descripció
És una planta robusta, amb dos (de vegades tres) bulbs més o menys ovoides, la tija de tronc gruixut estriat longitudinalment. La seva altura pot variar de 15 a 80 cm, però la major part del temps no sobrepassa els 50 cm.
Fulles basals en roseta (5 a 10 fulls), verd clar, àmplies, carnoses, brillants, amb nervadures paral·leles. Fulles caulinars que abracen el tronc.
La inflorescència és una espiga , en primer lloc més aviat piramidal, a continuació més aviat cilíndrica. Nombroses bràctees crenades i lineals podent aconseguir 3 cm. Flors amb esperó orientat cap avall.
Els tèpals són estriats, envoltant el label , amb colors variables del verd al porpra, els tres externs ovoides i connivents, els dos interns lineals. El label, de rosa a porpra, s'allarga, de grans dimensions (sovint 2 cm), a lòbul central amb dos lòbuls laterals lineals similars a braços corbats cap a l'interior. Floreix de febrer a abril
Pol·linització per insectes ( entomofilia ) sent els seus pol · linitzadors observats les abelles i els borinots .
Els fruits són càpsules . La disseminació de les seves diminutes llavors és anemocora (pel vent).
Nom comú
Mallorquí: Mosques grosses. Castellà: compañón, orquídia gegant.
