Ja ho dèiem: hi ha qui es complica la vida per abocar les escombraries, trastos i màquines espenyades enmig del bosc o a la vorera de camins poc transitables, com en el cas de la gelera d'aquesta foto. Feia estona no passaven pel camí on es troba i pensàvem, després d'informar de la seva existència, que ja no hi seria, però... 

  Hem tornat a passar-ne i no vos podeu imaginar com s'ha aixamplat el nostre cor en veure-la. Encara hi era, uau! La nostra estimada gelera ens esperava al mateix lloc, això sí, ara ja amb companyia. Quina alegria! En un món tan canviant, tan fonedís, tan mutant..., hi ha coses inalterables com les deixalles abandonades pels camins. La gelera ja fa part del paisatge, i si algú la retira la trobarem a faltar, com els munts d'escombraries que voregen els camins.

  No donarem pistes d'on és, per si de cas algú se n'encapritxa i se la vol endur.