Volta de Cúber-Tossals Verds- Font des Noguer. Març 2010








  Aquesta vegada la sortida  de Capdepera era a les 8 del matí (que combinat amb el canvi d’horari suposà una bona matinada). Cúber és molt distant del nostre poble i decidim partir prest. De fet, eren gairebé les 10  quan deixàrem els cotxes a la Font des Noguer i començàrem a caminar xino-xano cap a Cúber. A l’entrada de la finca pública hi  trobàrem un gran cartell amb el plànol de la zona. L’inici de la ruta és a la vora el dic del pantà de Cúber i comença amb una davallada  suau però constant, pel costat  esquerre del torrent de Cúber. Aquests dies els torrents duen molta d’aigua i és un goig veure’ls i, especialment sentir el renou de l’aigua corrent. Sense grans esforços arribam sobre un penya-segat (Pas de sa  Foradada) que marca una baixada  molt pronunciada fins al llit del torrent que hem de travessar.



Sense adonar-nos-en, ens botam el primer túnel. Seguim pel costat esquerre del torrent, devora les canonades que duen l’aigua cap a Ciutat, amb una pujada suau. Així arribam al segon túnel, on hem de treure les llanternes per a travessar-lo.  A mesura que guanyam alçada, el massís d’Es Tossals se’ns mostra més espectacular. Damunt un turonet, sota un petit alzinar, ens aturam a berenar. El temps és magnífic: ni fred ni calor. De tornada a la ruta, el camí fa una forta davallada i poc després arribam a l’entrada del tercer túnel. Podríem seguir pel costat de la canonada fins a Almadrà  i agafar el camí de pujada al refugi dels Tossals Verds, però no és aquesta la nostra ruta.



Baixam cap el torrent i..., atenció, aquí es troba el punt crític. Cercam un caminoi , a l'altra banda del torrent, fitat i marcat (punts vermells) que ens duu per una pujada cap al  Pas Llis. Aquest pas discorre per una balma vermellosa de pedra polida, una mica aèria, protegida per un passamà de filferro. Som sota el Salt dels Cans.




Ara es tracta de seguir el camí que manté l’alçada i s’obre cap el pla de Mallorca. Les vistes de cada vegada són més espectaculars: davant nostre tenim el puig de s’Alcadena, el castell d’Alaró, el Pla i el torrent que s’allunya cap la confluència del torrent de s’Almadrà. Voltam i passam sota una paret rocallosa (es Morro de sa Vaca) i poc després enfilam un petit coll. L’itinerari segueix fitat, amb un caminoi més o manco clar.  Des de dalt ja veiem el refugi d’Es Tossals, mig amagat.





Baixam cap a una petita vall cercant el camí de sa Coma, que seguirem en ruta ascendent. Ens aturam al pou de sa Coma i passam els sementers abandonats, amb parets de pedra interessants. Un poc més amunt ens returam sota una gran alzina (l’alzina Rodona), per arribar sense gaire dificultats al coll que es troba devora ses Cases Velles. A prop hi ha el Pou de Sa Bassola. En aquest punt enllaçam el GR 221; a partir d’aquí la senyalització és més completa (amb nomenclatura,  temps aproximats i direcció). 



Seguim el GR 221 fins la font des Prat, lloc on dinarem, passant per la Volta des Rellar, al costat de la síquia d'es Tossals Verds. Davant  veiem la joia de l’arquitectura popular que és sa Canaleta de Massanella . Poc abans d’arribar a la font des Prat, baixam al torrent des Prat a veure l’aigua que corre amb molta força .



Al voltant de la Font des Prat, compareixen distints grups d’excursionistes que fan rutes diverses, no de bades és tracta d’una cruïlla d’itineraris muntanyencs. En acabar de dinar i de fer la “becadeta” obligada, tornam al camí  en direcció a la Font des Noguer. La pujada és contínua i una mica feixuga. Poc abans d’arribar al coll des Coloms, trobam la desviació de la pujada als Tossals (senyalitzada).



La pujada es fa per un alzinar fosc, amb una forta inclinació fins arribar a una penya  (Es Frare, es Pa de Figa) que vorejam, alhora que acaba el bosc. Poc després arribam al Pla des Clot se Sa Neu.



Aquí ens dividim. Alguns volen descansar i queden devora les Cases de sa Neu, mentre la resta enfilam la pujada fins als 1.118 metres del Puig des Tossals Verds.



Allà dalt la vista és impressionant: cap el Sud veim el Pla de Mallorca, Palma i, fins i tot, Cabrera; cap l’Est, l’imponent mola del Massanella i el Puig d’en Galileu; cap el Nord, el Puig Major, el Morro d’Almallutx, el Puig de ses Vinyes...; i  cap a l’Oest, l’Ofre, Alfàbia i, al fons, el Teix.







No trigam gaire a tornar amb els que ens esperen i reiniciam la baixada cap a l’enllaç del camí que ens durà al coll des Coloms (814 metres), amb una breu pujada, (aquest bocí de camí es troba ben conservat, empedrat). Passat el coll, iniciam la baixada cap a la Font des Noguer, primer hem d’arribar a la canal que passa l’aigua del Gorg Blau a Cúber, i seguir-la un bon bocí. El tram és llarg, però és pla i ens permet avançar ràpidament, únicament ens aturam una estona per a gaudir de les magnífiques vistes sobre el Gorg Blau i el Puig de ses Vinyes. Arribats a la Font des Noguer, on tenim els cotxes, feim els estiraments pertinents. De tornada a Capdepera, ens aturam  al coll de sa Batalla a fer una cerveseta i comentar l’eixida.



La propera excursió és al torrent de Mortitx i sa Cova de ses Bruixes. Esperem que el temps acompanyi


Grup Excursionista de Capdepera
 i Cala Rajada


Cranques Reumàtiques